EMOTIVA ACTUACIÓ A MÈXIC
Chavela Vargas canta García Lorca
La dama de la cançó mexicana, de 93 anys, presenta 'La luna grande'
Chavela Vargas diumenge a la nit, durant l’actuació al Palacio de Bellas Artes de Mèxic. /
La cantant Chavela Vargas, que avui compleix 93 anys, està dient adéu. I ho fa amb un homenatge al poeta Federico García Lorca que és homenatge i regal als seus amics i el seu públic. En un concert emotiu i intimista al Palacio de Bellas Artes de Mèxic, acompanyada per Martirio i Eugenia León, Vargas va presentar diumenge el seu disc de poemesLa luna grande.Ara voldria presentar-lo a Espanya, que defineix com «la femella d'Europa».
Les guitarres arrenquen amb tonades que Chavela ha fet populars per mig món. Però el que desgranava la seva veu eren els poemes de García Lorca i fins i tot algun que ell li va inspirar.«¿Qué hicieron con tu muerte? Extiende la mano y enséñame algo de tu vida y de tu muerte, que nadie sabe qué hicieron con ella». Només dos poemes els acaba en forma de cançó, però en un entregat teatre de Bellas Artes que no va parar de piropejar-la va entonar quatre de les seves cançons de sempre amb un sentiment envellit.
En cadira de rodes i coberta amb un ponxo, Chavela Vargas va prosseguir a l'escenari el diàleg que diu que manté amb el poeta des que va sentir «la seva veu una nit de lluna que estava asseguda sola» al porxo de casa seva a Tepoztlán, estat de Morelos, veí a la ciutat de Mèxic. I va improvisar:«Adelante Federico, yo voy detrás de ti con mis plantas cansadas de tanto amar, de tanto soñar, de tanto abrir puertas y ver mariposas».Després en broma va dir:«La luna grande es un disco de mala noche».
Mentre ella lloava García Lorca com a «elegit dels déus», Martirio i Eugenia León van alabar entre les seves cançons la «gran dama del cant mexicà». L'espanyola va assegurar: «Les cançons de Chavela Vargas transformen la vida tant com el bon flamenc. Amb la seva veu es plora molt bé, perquè mai són llàgrimes de tristesa sinó de pura neteja». La mexicana Eugenia León va assenyalar: «Ella expressa un Mèxic diferent, expressa el dolor i la vida de tots els mexicans. És un exemple per a totes les que aspirem a cantar amb una mica de decòrum i de veritat».
Laura García Lorca, neboda del poeta, va ser la presentadora del recital. I va explicar que per a la cantant no hi ha fronteres entre realitat, poesia i mort. «Aquí no hi ha interpretació. Les paraules broten de la pròpia font. Només hi ha la veu de la poesia», va dir.
Al final, les tres guitarres i les tres veus es van unir en l'etern comiat deLa llorona.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Actualització de la declaració de béns Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc
- Avís de la Guàrdia Civil Estafa Hisenda: ull a un correu electrònic que suplanta l’Agència Tributària per la renda
- MEDI AMBIENT BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica
- FACTURES AL MUNICIPI Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament