El millor del gòtic català

En tots els manuals europeus d'art gòtic internacional apareixen dos noms catalans, dos artistes considerats capitals dins d'aquest corrent artístic però desconeguts per al públic del país. Són Bernat Martorell, el gran pintor de retaules del segle XV, i Rafael Destorrents, un dels millors miniaturistes de l'època. Resoldre la paradoxa que suposa el seu reconeixement intel·lectual i el seu desconeixement popular és al que aspiraCatalunya 1400, l'exposició dedicada a aquest corrent artístic que des d'avui fins al 15 de juliol es desplega a les sales temporals del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

Es tracta de donar a conèixer i valorar un patrimoni fonamental de l'art català produït entre finals del segle XIV i mitjans del segle XV, i moltes vegades oblidat per la força i la càrrega simbòlica del romànic (l'altre art medieval). Per aconseguir-ho, Rafael Cornudella, comissari de la mostra, ha apostat per «una exposició gens exhaustiva i sí extraordinàriament selectiva que no recull tots els noms del moviment però sí els millors», explica. Aquests són Lluís Borrassà, Pere Joan, Jaume Ferrer i els ja anomenats Rafael Destorrents i Bernat Martorell -mai abans s'havien ajuntat tantes obres delmestre de Sant Jordi.

Notícies relacionades

Sophie White, terror i malaltia mental

Quan dir la teva veritat es converteix en càstig

«COM LA CAPELLA SIXTINA» / No només hi ha els millors creadors sinó també les millors creacions. Com els quatre compartiments delRetaule de Sant Jordi creat per a la capella del sant homònim de la Generalitat i que tornen per primera vegada a Catalunya des que se'n van anar camí del Louvre fa un segle; i elMissal de Santa Eulàlia, que mai abans havia sortit de la catedral de Barcelona i que, segons Josep Maria Martí, arxipreste de la seu barcelonina, «és com la Capella Sixtina en miniatura».

Encara n'hi ha més: la beina de ginesta de Carles VI de França, el calze de Galceran de Vilanova, la creu processional d'Igualada i elSant Soparde Solsona, per no parlar del tern de Sant Jordi de la capella de la Generalitat brodat per Antoni Sadurní, però els dibuixos del qual els experts del MNAC atribueixen per primera vegada a Bernat Martorell.