Leopoldo Brizuela obté el premi Alfaguara

La dictadura argentina continua sent una ferida oberta a la qual la literatura del ­país del Río de la Plata segueix intentant donar resposta. L'última entrega d'aquesta intenció es titulaUna misma noche, l'ha escrit Leopoldo Brizuela (La Plata, 1963) i amb ella ha obtingut el premi Alfaguara 2012. La novel·la s'inicia en el present, quan la casa pròxima a la d'un escriptor d'uns 40 anys és assaltada per uns delinqüents. La por davant d'aquest fet porta records al protagonista de quan tenia 13 anys, el 1976, en plena dictadura, i la casa d'uns veïns va ser ocupada pels militars.

«Només hi ha un fet realment autobiogràfic a la novel·la -explica l'escriptor en una populosa multiconferència des de Buenos Aires-, i és l'escena en què l'adolescent es posa a tocar el piano mentre els militars separaven els membres de la seva família». Brizuela se sent fascinant per la quantitat d'interpretacions que durant anys li van donar els seus amics a aquest fet que ni ell mateix sap explicar, i intueix que potser ha escrit aquesta novel·la per entendre aquest impuls. «Tot i la potència simbòlica que té aquest acte, tenia la sensació que cap d'aquestes respostes era la verdadera».

DICKENS / Autor de vocació dickensiana -va presentar aquesta novel·la a concurs sota el pseudònim de Pickwick-, en aquesta ocasió Brizuela ha canviat les coordenades històriques de les seves novel·les anteriors, Inglaterra. Una fábula iLisboa. Un melodrama, per centrar-se en un episodi que li toca molt de prop. «Aquesta novel·la també neix del treball de coordinació que vaig fer amb les Madres de Plaza de Mayo al meu taller d'escriptura. Elles em van ensenyar a anomenar aquesta època i els seus secrets per als quals durant molt temps no hi havia paraules. Ara se sap què és un desaparegut però llavors solíem dir 'Se l'han endut', així sense subjecte, com si no fos ningú».

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

Brizuela també forma part de la generació dels fills dels que van patir la dictadura en primera persona i que estan aportant a les lletres, segons la seva opinió, una visió més rica. «El tema de la dictadura segueix estant present entre els joves, que en general veuen que cada vegada es pot parlar amb més franquesa d'aquest assumpte, perquè cada vegada fa menys mal i és possible fugir d'una certa idealització».

¿Què és el que ha passat perquè Brizuela, fins al moment un escriptor torrencial de caràcter històric, s'aproximi a una història amb què té una vinculació més gran? «No ho sé. Una vegada vaig llegir una frase de Roberto Bolaño que deia que la verdadera literatura s'escriu amb allò que no li expliques ni al teu psicoanalista».