Una sàtira del segle XX

Amb la imprescindible, estrambòtica, surrealista i hilarant novel·laL'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra(La Campana / Salamandra) Jonas Jonasson (Växjö, 1962) ens demostra que els suecs també tenen sentit de l'humor i són experts en alguna cosa més que en novel·la negra. Per a això té la inestimable ajuda del descregut i apolític Allan Karlsson, un memorable personatge amb pinta de Forrest Gump que el dia que fa 100 anys decideix saltar per la finestra del geriàtric i, després de furtar una maleta plena de diners, acaba perseguit per policies, criminals i periodistes en una delirant aventura d'ironia i humor negre, a la qual es va sumant una heterogènia i divertidatroupeamb elefanta inclosa.

Fugir de la grisa realitat

En plena crisi, el mèrit, i l'èxit de la novel·la -dos milions d'exemplars a Europa, un a Suècia, i traduïda a 36 llengües-, es deu, opina Jonasson, «al fet que facilita que el lector pugui fugir de la realitat. Vivim la nostra vida grisa i sortim per la finestra amb Allan i, 400 pàgines més tard, tornem a entrar per la finestra i descobrim que potser la realitat no és tan horrible».

Tot i això, l'efecte de la seva història no és només medicinal, ja que el centenari Allan, capaç de travessar l'Himàlaia i fugir d'un gulag, és el «guia» que li permet donar una visió satírica de la història del segle XX i dels seus poderosos líders perquè, diu, «si els humanitzes és més fàcil criticar-los». Al currículum d'Allan, «amoral i perillós idiota polític», hi ha Franco, amb qui comparteix paella i vi negre; Oppenheimer i Truman, als qui dóna la clau de la bomba atòmica; Stalin, a qui fa enfadar sense voler-ho, però també Mao, De Gaulle, Churchill o Kim Jong-il.

«A més d'escriure un llibre ple d'esperança volia que ens recordés com pot ser de refotudament estúpid l'ésser humà. Res és tan intel·ligent i estúpid alhora com l'home -sentencia-. I perquè les estupideses de la humanitat es repeteixen, en el pròxim llibre tracto en clau d'humor satíric l'apartheidde Sud-àfrica. Cal recordar aquestes coses una vegada i una altra perquè no es repeteixin».

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Jonasson comparteix amb Arto Paasilinna «col·leccionar personatges rars i destins humans especials» però amb qui té més coses en comú Allan és amb elEl bon soldat Svjek,de Jaroslaw Hasek. «És difícil saber si ells són els més tontos de la seva època o si en realitat són els únics que ho entenen tot».

Als 100 anys, Allan és l'antítesi de la vellesa decrèpita i passiva. «S'ha d'aprendre de la història, escoltar més els que l'han viscut. Si les crisis financeres es repeteixen cada 15 anys hauríem d'aprendre dels errors anteriors. Un pot tenir molt a dir encara que no sàpiga entrar al Facebook». Per aquest autor, que un dia també va sortir per la seva pròpia finestra i va començar una nova vida a Suïssa, on va donar a llum aquesta opera prima, «no hi ha solucions senzilles» però pensa, «com Allan, que si ens asseiem amb una ampolla de vodka i en parlem pot ser que les coses siguin un pèl menys miserables».