Compte enrere per als Goya

Si diem que Enrique Urbizu arrasarà en els premis Goya amb el thriller No habrá paz para los malvados tenim moltes possibilitats d'encertar-la. Però si una cosa tenen els guardons del cine espanyol és la sorpresa. ¿Algú s'esperava que l'any passat arrasés la catalana Pa negre? ¿Algú es podia pensar el 2008 que la petita La soledad es menjaria la gegant El orfanato? Doncs això, que fins diumenge no sabrem res. Tota la resta és especular. Especulem, doncs.

Com dèiem, No habrá paz para los malvados, que ens narra la caiguda a l'infern d'un policia corrupte (José Coronado), té moltes paperetes per ser la gran vencedora de la nit. Ja ho va ser en els premis Forqué, considerats l'antesala dels Goya. ¿Motius perquè arrasi? Molts. Diguem-ne només tres: és un thriller amb molt de nervi i ni gota de greix; el protagonista (Coronado) broda el paper i fa posar els cabells de punta; Urbizu és un dels millors directors i dels més discrets d'Espanya i es mereix, per fi, que se li sigui reconeguda la vàlua.

No obstant, la d'Urbizu no és la pel·lícula amb més nominacions (14), sinó La piel que habito (16), la història d'una venjança servida en un plat molt fred amb què Pedro Almodóvar es tenyeix de negre. ¿Almódovar pot ser el rei dels Goya? Ho podria ser. La pel·lícula s'ho mereix, per descomptat. Però recordem que, al seu dia, Átame va arrasar en les nominacions i se'n va anar amb les mans buides. A més, el director manxec ha tingut els seus estira-i-arronses amb l'Acadèmia, a la qual acaba de tornar després anys d'absència per disconformitat, precisament, en el sistema de votació dels premis.

'Blackthorn' i 'La voz dormida' aspiren a sorprendre

Una altra de les pel·lícules amb més nominacions (11) és Blackthorn. Sin destino, el fantàstic western de Mateo Gil protagonitzat per Sam Shepard i Eduardo Noriega que, al contrari que les cintes d'Urbizu i Almodóvar, no va tenir sort a la taquilla quan es va estrenar. ¿Pot ser la vencedora de la nit? Sí, però seria la grandíssima sorpresa de la vetllada.

Notícies relacionades

Quevedo, cantant: "Sento que en cap dels meus projectes m’he posat una disfressa"

Barcelona Events Musicals cancel·la la gestió d’El Molino

També seria sorprenent que La voz dormida, el drama sobre la repressió a les presons franquistes firmat per Benito Zambrano, fos la que s'emportés els premis més nobles i millors. Perfectament rodada i amb actuacions sorprenents, com la de María León, el film resulta impecable. No obstant, peca de maniqueu i no precisament pocs asseguren que no hauria de tenir tantes nominacions (9). La que sense cap mena de dubte n'hauria de tenir moltes més (únicament en té una, per a Luis Tosar) és Mientras duermes, cinta amb què Jaume Balagueró demostra una maduresa absoluta com a cineasta a l'explicar-nos la història d'un porter cabró pel qual, curiosament, acabem sentint empatia.

¿Com s'acabarà la nit? La resposta, a les 22.00 hores a TVE. Rigorós directe.