retorn d'un creador heterodox

Burruezo, místic rebel

El músic i el seu grup, Bohemia Camerata, actuen avui a Barnasants

D’esquerra a dreta, Pedro Burruezo, Pere Camps, Carme Canela i Cris Joanico.

D’esquerra a dreta, Pedro Burruezo, Pere Camps, Carme Canela i Cris Joanico. / JOAN CORTADELLAS

1
Es llegeix en minuts
JORDI BIANCIOTTO
BARCELONA

El tercer disc de Burruezo & Bohemia Camerata es titulaMisticísssimus, amb tres esses intercalades, per emfatitzar la sonoritat d'una paraula que pot fer recular l'oient mitjà. No vivim en uns temps molt místics, però el disc, si bé convida l'oient a participar d'un imaginari espiritual i transcendent, està ple de cançons càlides, temperamentals i accessibles. «Fetes des del cor», subratlla Burruezo.

Misticísssimus, que la formació presenta avui a Apolo (21.00 hores), dins de Barnasants, alterna els textos propis i les cites de pensadors medievals de diverses cultures. El missatge és que «l'obra dels místics és avui més necessària que mai, perquè vivim en una greu crisi: moral, mediambiental, social, econòmica, energètica… Els místics són una inspiració per sortir-ne», argumenta el cantant i guitarrista barceloní, establert a Sant Feliu de Guíxols, per a qui «Sant Joan de la Creu o Ibn-al-Arabi eren més transgressors que qualsevol estrella del rock: no estaven sotmesos a cap poder mundanal, ni polític, ni religiós, ni social».

Notícies relacionades

LLUNY DEL MUSEU / Burruezo embolcalla tot aquest cos teòric amb una sèrie de composicions heterodoxes que fonen els diversos ingredients de la cançó d'autor i la música tradicional; d'orient i occident, tocats per una interpretació vocal apassionada i intensa. «Un artista ha d'expressar-se amb el llenguatge de la seva època, i nosaltres som músics del segle XX. A la modernitat ja li interessaria que el nostre missatge no sortís del museu, però és tan transgressor que seria revolucionari», explica Burruezo.

La seva defensa de la «rebel·lió contra el poder polític i eclesiàstic, el consumisme i l'abús mediambiental» desprèn una musiquetain­dignada. «Sí, però els indignats descarten l'espiritualitat. Els místics posaven l'èmfasi en el fet que, si vols canviar el món, has de començar canviant-te a tu mateix».