Apocalipsi al parc

Una visió més de l'apocalipsi. Però en aquest cas no és el planeta Melancolia de Lars von Trier el que s'acosta a la Terra per col·lisionar-hi, sinó una enorme lluna plena. Aquest és el punt de partida que utilitza Javi J. Moyano aRates (abans que caigui la lluna), presentada a la Sala Beckett per la companyia deLirio Teatre. L'obra narra la història de tres personatges marginals, que no es coneixen entre si, que es troben en un allunyat parc infantil, per on pul·lulen els rosegadors i en el qual passaran la que se suposa que serà l'última nit de les seves vides. I és també el mitjà per fabular sobre els efectes de la soledat i la por de viure.

Un jove fugitiu, una noia que busca el seu gos i un home tan misteriós com tendenciós, que es presenta com a empleat del Centre Espacial Nacional i afirma que coneix el secret de l'arribada de la fi del món, són els protagonistes d'aquesta trobada. Són éssers que estan en una situació límit que, convençuts que estan vivint les seves últimes hores, acabaran revelant la realitat de la seva traumàtica existència. Tots tres tenen un costat fosc i, com la lluna, acabaran mostrant la seva part més oculta.

Notícies relacionades

L’empresa mèdica que portarà IA catalana a un concurs de l’ONU

Imanol Arias és condemnat per frau fiscal i Ana Duato n’és absolta

La certesa que tot s'acaba els portarà a travessar la línia vermella del seu turmentat món. I en aquest joc entre ells hi té un paper molt important tant el treball dels tres actors, amb interpretació musicala cappella inclosa, com una aconseguida escenografia (si exceptuem el globus senzill utilitzat per il·lustrar la lluna). La primera obra escenificada de Moyano, enginyer de telecomunicacions forjat al taller d'escriptura de la Beckett, té bona factura, però també té una direcció actoral, de la qual ell és el responsable, no sempre ben resolta.

ELS ACTORS / Adrià Olay (que interpreta Nino) apunta maneres d'intèrpret per a futures apostes d'envergadura, Arántzazu Ruiz (Judith) mostra polivalència i un gran desplegament energètic, encara que ha de millorar la dicció, i Xavi Siles (l'home misteriós) exhibeix convicció i una notable solidesa.