Lídia Pujol : «La comunicació és el cel»

-¿Què ésLa cerimònia de la llum?

-Un espectacle que busca la diferència i la curiositat per l'altre. Cantar amb Mohamed Ayoub és molt enriquidor; més enllà de les paraules: amb el que ens passa en escena ja no fan falta. L'experiència és més gran que jo mateixa.

-Recuperen partitures perdudes.

-Romà Escales fa cinc anys que busca la música desapareguda de Santa Maria del Mar. Va trobar les partitures a Madrid i, amb l'ajuda de l'Institut d'Estudis Catalans, s'han transcrit. Se'n sentirà un tast per primera vegada des del segle XVI.

-¿Hi ha un cançoner mediterrani comú a totes les cultures?

-Sí, la meva peçaLa nina i son germà parteix de quatre versions de la mateixa cançó: laDama de Mallorca, d'Aragó, de París ide Beirut, que Mohamed coneix com aDama de Chaouen.

-¿És una persona religiosa?

-No, he rebut l'herència d'una religiositat culpabilitzadora, que potencia la foscor. Però hi ha altres maneres d'interpretar l'«estimeu-vos els uns als altres»...

-La seva cerimònia és aconfessional.

-Apel·la a la força superior que sóc capaç de potenciar en mi mateixa si faig un esforç de consciència i de respectar les diferències. La meva mare mateixa em va preguntar al principi: ¿Nena, segur que has de cantar amb un moro? I després de veure-ho està encantada, ¡visca el moro!

Notícies relacionades

¿Missió impossible?

Sophie White, terror i malaltia mental

-Confessi-ho: amb aquests espectacles en esglésies i monestirs vol hipnotitzar el públic; anul·lar la seva capacitat racional.

-Vull que es pensi després. Ginsberg deia: «Toca quan toquis, mira quan miris, besa quan besis». Fes les coses plenament. Que hi hagi tots els ingredients per connectar. La comunicació és el cel; la incomunicació, l'infern.