Christopher Cross, higiene pop

El problema de Christopher Cross no és que soni tou, sentimental o confortable, valors que no tenen perquè ser malignes per si mateixos. Hi ha excel·lents cançons tendres i pèssimes cançons dures. La qüestió radica en la consistència del repertori, que combat, a pas alegre i decidit, contra el daltabaix creatiu des de fa uns 30 anys. Ell n'és el primer informat, ja que recorre al seu cançoner baptismal com a base de les seves actuacions.

Cross va oferir dimarts a Bikini una actuació pulcra i perfumada, amb bàlsam instrumental i textos sobre cors trencats o en reconstrucció. La seva banda va incloure una clarinetista i saxofonista, una teclista cantora i un percussionista hispà que va aportar una mica de calidesa al seu pop de naturalesa anèmica.

Notícies relacionades

Azcón: "La sentència del TS s’ha de complir a les bones o a les males"

Lucía Cerezo, la jove sensació del ‘romantasy’

LES GUINDES DEL PASTÍS / Però resistim-nos a la carnisseria exprés:I really don't know anymore, Spinning o, sobretot,Never be the same, peces del seu primer disc, van transmetre propietats melòdiques emotives. Paddy McAloon (Prefab Sprout) no faria fàstics a algunes d'aquestes estrofes i tornades. La part negativa és que, quan la inspiració dequeia, només quedava una massa de pastís sense guindes; fil musical per a sales d'espera de notaries, comRescueoWhen you come home. Els èxits comercials de Cross es limiten al període 1980-83, i d'allà van sortirAll right(que va obrir la nit),Say you'll be mine (que la va tancar),Sailing i No time for talk. Tampoc hi va faltar un altre clàssic,Arthur's theme(Best that you can do), la peça central del filmArthur, que Cross va compondre amb Burt Bacharach («un dels meus herois») i el seu còmplice de llavors, Carole Bayer Sager. Un respecte.

Cross va picotejar amb molta prudència el seu últim disc,Dr. Feet, i va al·ludir breument a l'anterior, de temàtica nadalenca, ambDoes it feel like Christmas. Només en la recta final va elevar el to amb la peça més robusta del repertori,Ride like the wind, popular en el sector del metal perquè, als anys 80, Saxon la va passar per les armes. Moment d'exaltació rockera en un oceà de mitjos temps somnolents, pacífiques harmonies vocals i sols de clarinet. Pop adult d'ahir en la seva màxima expressió.