Michael Ironside: «És el meu millor moment»

Al recollir la Màquina del Temps dimarts passat, Michael Ironside -un dels millors homes durs del cine- va expressar la seva ambivalència sobre aquest premi honorífic a tota una carrera. «A vegades, la gent que rep aquests premis no torna a treballar», va dir. I va afegir: «Per sort jo tinc feina per dimecres».

Assegut davant meu a la cafeteria del Meliá Sitges, aquest actor d'emblemàtica severitat demostra sense parar un humor a prova de cops, bales i explosions. S'enfronta a la vida amb més optimisme que mai: després d'haver superat dos càncers i un reemplaçament de genolls, se sent invencible. «Estic en el meu millor moment vital i artístic», assegura. «Els pròxims 10 anys haurien de ser interessants».

«Al gener farà 40 anys que em dedico a això», diu Ironside abans d'arrugar el front, aturar-se uns segons i demanar-me que miri les cames de l'actriu Carlee Baker. «Són molt boniques, ¿oi?».

L'actor es va donar a conèixer a principis dels 80 amb el malvat psíquic de Scanners, de David Cronenberg, i un altre malvat, aquest sense poders, a Angustia en el Hospital Central. «Sí, són els dos papers que em van servir per obrir-me camí. Rodar Scanners va ser una benedicció, tant pel personatge de Darryl Revok com pel director, un dels grans de sempre».

També durant aquesta dècada va prestar la seva veu greu al malvat Overdog de Cazador del espacio: Aventuras en la zona prohibida; al sergent detectiu Roersch de Contra todos; a l'instructor Jester de Top Gun. Ídolos del aire, o al Mayor Paul Hackett de la reivindicable Traición sin límites de Walter Hill, un festival de la testosterona. En aquella pel·lícula es podia veure Ironside recargolant el coll de Mickey Jones, antic bateria de Bob Dylan. «Mickey és el meu millor amic. Ara mateix té diabetis i està a l'espera d'un ronyó».

Ja als anys 90, Ironside va tenir l'oportunitat de treballar dues vegades, a Desafiament total i a Starship troopers: Las brigadas del espacio, amb el gran Paul Verhoeven, a qui qualifica d'«amable, càlid i professional». A l'actor no li fa gràcia aquest remake de Desafiament total amb Colin Farrell. «Has de tenir unes pilotes gegants per fer una cosa així. Vull dir, estàs desafiant l'obra d'un narrador magistral. I és fàcil accedir a aquesta pel·lícula».

Tampoc es va prendre seriosament el remake de V, la sèrie en què va encarnar el mercenari Ham Tyler. «Em van enviar uns guions però vaig passar de llegir-los», diu Ironside. «Volien que fes un cameo. Però crec que vam fer un gran treball amb l'original, i no estava disposat a tacar aquest llegat... Que s'arreglin sols».

Notícies relacionades

La britànica 'Kill list' desconcerta en la secció oficial

Basada en fets (no) reals

Últimament costa veure Ironside en grans produccions. Hollywood, és clar, s'equivoca. El vam veure a X-Men: Primera generación, però el seu temps en pantalla era mínim. «Va ser un favor a la productora Lauren Shuler Donner. Un actor es va posar malalt i hi vaig anar a ajudar».

Per disfrutar de la seva expressió adusta podem anar a Transgression, l'estrena de divendres vinent; un thriller d'invasió domèstica més pròxim a Secuestrados que a Funny games. «És una pel·lícula sobre els diners i l'ànsia de poder en què, per una vegada, sóc la víctima. ¿Ho faig bé?»