Melancolia robòtica

A finals dels 70, circulava un acudit per Hollywood. Steven Spielberg moria i anava al cel, però sant Pere no el deixava entrar. «És que a Déu no li agraden els directors de cine». En aquell moment, un tipus malforjat, barbut, amb pantalons de pana gastats i unes vambes ronyoses, es passejava distretament en bicicleta per les portes del cel. Spielberg preguntava. «Escolteu, ¿però aquest no és Stanley Kubrick?». Sant Pere se'l mira de reüll i li diu: «No, és Déu, però es creu que és Kubrick».

En aquells anys, Kubrick era una figura totèmica per a Spielberg i els directors de Nou Hollywood. Tots dos s'havien conegut el 1979, quan van coincidir a Londres realitzant la preproducció d'El resplandoriA la recerca de l'arca perduda. La seva relació personal mai va ser allò que se'n diu íntima, ja que Kubrick era un autèntic àlien; però sí prou estreta perquè de l'aliatge dels seus talents respectius en sorgís una de les obres mestres de la ciència-ficció recent: A.I.: Inteligencia artificial. Una revisió poètica i melancòlica del conte de Pinotxo, de la qual es compleixen 10 anys i a la qual ahir va homenatjar el festival de Sitges amb la projecció de la pel·lícula i una classe mestra a càrrec del seu productor, Jan Harlan, i del seu dissenyador conceptual, Chris Baker.

Notícies relacionades

El Capitán Trueno fa per fi el salt a la gran pantalla

'Eva' omple Sitges de somnis elèctrics

SUPERJOGUINES/ Kubrick va estar més de 10 anys donant voltes al relat curt de Brian AldissLos superjuguetes duran todo el verano,que narrava la relació afectiva entre un nen androide i la seva mare de carn i ossos. El director d'El resplandorva contractar quatre escriptors perquè l'ajudessin a escriure el guió, però es va acabar adonant que no podria portar mai aquella història al cine i que si algú podia fer-ho, aquest era Spielberg, de qui valorava la sensibilitat i capacitat per retratar emocions.«Kubrick va citar Spielberg a casa seva, a Londres. Van veure junts 600 esbossos que havia realitzat Chris Baker i li havia anat enviant per fax», va recordar ahir Harlan. Spielberg també va rebre una mena de guió firmat per Ian Watson i, a partir d'aquell material, va crear la seva visió personal de la història. «Encara que tot, absolutament tot, ja era en la idea original de Kubrick. Inclòs l'osset de peluix que porta el nen robot, la faula de la Fada Blava i la resolució en el futur amb la Humanitat devastada», va advertir Baker.

El film, ho deuen recordar, explicava la història d'un nen robot amb capacitat d'estimar, que un dia és abandonat per la seva mare. El seu únic propòsit serà retrobar aquell amor matern, en un viatge que, literalment, acabarà a la fi del món, milers d'anys després. Molts van enyorar la visió racionalista de Kubrick i van veure cursileria on només hi havia emoció pura, sense adonar-se, potser, que aquella faula només podia ser explicada des del cor. Spielberg va saber extreure un carrusel de sentiments a flor de pell: el desemparament, el desamor, la recerca obsessiva d'una última oportunitat afectiva. L'ai al cor, les llàgrimes a borbollons. Sens dubte una de les obres mestres de Spielberg; indiscutiblement la més bonica de totes. «En cinc o deu anys, la pel·lícula renaixerà i es valorarà que va ser molt avançada al seu temps», va sentenciar Harlan.