'Eva' omple Sitges de somnis elèctrics

L'atzar, que acostuma a ser molt juganer en els seus designis, va voler que ahir coincidissin la notícia de la mort de Steve Jobs amb la jornada inaugural del festival de Sitges. Un detall trivial si no fos perquè elleitmotivde l'edició d'aquest any és la intel·ligència artificial; ja saben, robots i altres màquines capaces de prendre decisions encertades. I perquè la pel·lícula que va alçar ahir el teló del certamen,Eva, parteix de la robòtica humanística per indagar en la naturalesa de l'amor. Aquest cronista va entrevistar ahir el director d'Eva,Kike Maíllo, utilitzant un iPhone com a gravadora. «Jobs ens ha deixat meravelles com aquesta. És una gran pèrdua. En aquests temps de triomf fàcil, ell ha sigut un guru del sacrifici i la feina», va recordar Maíllo a manera d'improvisada necrològica. En qualsevol cas, l'adéu del visionari Jobs va quedar en l'aire com un bri de sentida tristesageeken una jornada de merescuda alegria per a Maíllo i tots els que han fet possible el petit miracle d'Eva.

La ciència-ficció no és un gènere que abundi en el cine català i espanyol. En aquest sentit,Eva és una saludable, oxigenant, anomalia que ha permès poder trencar vells esquemes sobre el que es pot fer i el que no es pot fer per aquestes terres. «No pots imaginar-te la de cops de porta que hem rebut quan presentàvem el projecte. Quan vam dir que teníem la intenció de rodar una pel·lícula de robots, tothom va començar a riure: no es pot, no es pot, no es pot», explica Maíllo (Barcelona, 1975), debutant en el llargmetratge, però reconegut director de curts (Los perros de Paulov), videoclips (Manos de Topo) i televisió(Arròs covat).

Avui, Eva és una rutilant realitat, un somni elèctric fabricat a l'ESCAC a través de la seva productora associada Escándalo Films. El mateix lloc d'on van sortir J. A. Bayona (El orfanato) o Mar Coll (Tres dies amb la família). Ambientada en un futur relativament pròxim, possiblement el 2041,Evarelata la història d'un geni de la robòtica (Daniel Brühl) que torna, després de 10 anys d'absència, a la universitat on havia treballat. Allà rep l'encàrrec de dissenyar el programa emocional d'un nen robot. Succeeix, però, que retrobarà l'empremta d'un amor passat (Marta Etura), que, per acabar-ho de complicar tot, és la dona del seu germà (Alberto Amman) i la mare d'una nena, Eva (Claudia Vega), per qui el científic aviat sentirà una irresistible fascinació.

LA NATURALESA DE L'AMOR/ En aquest sentit, Evaés un melodrama en tota regla sobre la naturalesa de l'amor, embolicat en un mantell de ciència-ficció meravellosament estilitzat i ple d'imatges fascinants. «He intentat, diguem-ne, feminitzar el gènere. Les noies normalment no van a veure aquesta mena de pel·lícules», assegura Maíllo amb la barra de la seva inequívoca condició de paiocoolde Barcelona. El director assegura que la principal font d'inspiració del seu film no ésA. I.: Inteligencia artificial,encara que siguin innegables els punts d'intersecció, sinó Beautiful girls,la meravellosa pel·lícula generacional de Ted Demme en què Timothy Hutton quedava literalment enamorat d'una desperta Natalie Portman adolescent. «És una de les pel·lícules favorites de molts dels que hem fetEva. Va marcar tota una generació dels que ara tenim la trentena».

Un dels noms que criden l'atenció entre els guionistes d'Eva és el del dramaturg Sergi Belbel. «El nostre projecte inicial partia d'una altra idea dramàtica. Ell va situar la base del conflicte en el triangle sentimental, no en una peripècia tipus thrilleramb un home i una nena obligats a fugir d'un lloc. Gràcies a Belbel, la pel·lícula es va situar en un terreny dramàtic més original del que havíem previst, que estava més carregat de llocs comuns de la ciència-ficció», admet Maíllo.

Notícies relacionades

El Capitán Trueno fa per fi el salt a la gran pantalla

Porcs i microbis

DANIEL BRÜHL, EXULTANT/ Daniel Brühl, protagonista del film, es mostra exultant pel resultat final. L'actor, simpatiquíssim en la conversa que va mantenir ahir amb els lectors d'elPeriodico.cat, va tenir al principi seriosos dubtes sobre la solidesa del projecte: «Una pel·lícula de ciència-ficció made in Spain, amb un director que no coneixia... Però em van enviar un teaser i em va deixar impressionat, i em vaig dir 'confiarem en aquests nois'. Quan vaig veure les primeres proves de les meves escenes a l'estil Minority report,vaig pensar 'potser estic en una pel·lícula d'Ed Wood, però el resultat és impressionant'». Com impressionant és també el treball de la nena Claudia Vega en el paper d'Eva. «No havia treballat mai en el cine. Només en el teatre musical. Però m'encanta interpretar. ¡Vull ser actriu quan sigui gran!», assegura la jove amb irresistible encant naïf.

El film de Kike Maíllo va ser el primer parlat en català que inaugura Sitges. «El bon moment del cine català no és només un clixé. És cert. Hi ha alguna cosa que està funcionant», sentencia Maíllo amb un ampli somriure.