Genialitats nipones

Un xoc de ments privilegiades, la d'un excèntric físic i la d'un enigmàtic matemàtic, orquestrat per la no menys destacada ment d'un escriptor japonès desconegut per aquestes latituds i a qui li agradaria poder amagar-se de la fama i l'èxit que ha obtingut al seu país, on s'ha convertit en un autor de culte. Aquests són els puntals de La devoció del sospitós X (Ediciones B), carta de presentació a Espanya del seu autor, Keigo Higashino (Osaka, 1958), a qui acompanya una aversió salingeriana per la publicitat, els fotògrafs i els mitjans de comunicació perquè no vol que el reconeguin pel carrer.

En la ficció, la ment del físic pertany a un professor universitari conegut com a professor Galileu, que s'ha convertit en l'estendard d'una sèrie policíaca que ha debutat amb nota davant la crítica i el públic anglosaxó després d'arrasar al Japó durant anys: 13 novel·les, més de 5 milions d'exemplars, nombrosos premis, com el prestigiós Naoki, traduccions a mig Àsia i versions televisives i cinematogràfiques.

La ment del matemàtic la posseeix el protagonista de la primera entrega, La devoció del sospitós X; també professor, però d'alumnes d'institut morts de fàstic, i encobridor d'un homicidi per protegir una veïna assetjada pel seu exmarit, de la qual està enamorat en secret.

Amb fama d'esquiu i hermètic, Higashino fa anys que no consent que li facin fotos, i el parell d'imatges seves que circulen per internet són d'abans del seu èxit. L'envolta un núvol d'assistents i agents, que filtren el seu contacte amb la premsa així com les comptadíssimes entrevistes que concedeix fora del Japó. En una entrevista recent, amb motiu de la seva arribada al públic anglès, un periodista de The Times atribuïa la seva actitud més a la timidesa que no pas a l'arrogància, i deixava constància que per a Higashino les preguntes personals són clarament inoportunes, encara que se li arribés a escapar que estava casat.

Higashino mostra un Tòquio quotidià i suburbial, gens glamurós, de treballadors humils i gent sense sostre. «Vull que a través del meu treball es comprengui com pensen, estimen i odien els japonesos», va declarar a The Wall Street Journal, i va afegir que el seu format literari -«on els sentiments de lleialtat i el pes opressiu de les relacions humanes són catalitzadors clàssics per a l'assassinat»- és comú en novel·les policíaques japoneses.

Notícies relacionades

Sorprenent, com el sushi

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

LÒGICA MATEMÀTICA / Les seves trames estan embolcallades en raonament lògic, matemàtic i deductiu, amb substancials dosis de psicologia, influenciades pel seu pare rellotger (estudiava els components d'un rellotge com ho fa amb els de les seves novel·les) i la seva formació d'enginyer (treballava en una fàbrica de components de cotxes abans de dedicar-se només a escriure). Així, parla amb la mateixa autoritat de matemàtiques que de reactors nuclears, una energia dels perills de la qual va alertar en la seva novel·la Tenku no Hachi, avançant-se al desastre de Fukushima.

Higashino creu que «la gent mostra la seva verdadera naturalesa quan comet un crim» i s'esforça perquè els seus lectors no deixin de sorprendre's amb les seves idees. Difícil. Només cal anar a les últimes pàgines de La devoció del sospitós X.