Daniel Brühl: «L'ésser humà no ho està fent bé»

La Mostra de Venècia va acollir ahir, fora de competició, l'estrena mundial d'Eva, ambiciós projecte vinculat a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) i dirigit pel realitzador barceloní Kike Maíllo en el seu debut en el llargmetratge. L'actor hispano-alemany Daniel Brühl (Barcelona, 1978) interpreta un enginyer cibernètic en el film, ambientat en un futur pròxim en què els éssers humans viuen acompanyats de criatures mecàniques.

-Evaés cinema de ciència-ficció fet a Espanya i, per tant, una pel·lícula rara. ¿Què va pensar quan va llegir el guió?

-Confesso que quan em van presentar el projecte vaig tenir els meus dubtes. Vaig pensar: ¿Una pel·lícula de robots feta a Espanya? Al cap i a la fi, els europeus no tenim pressupostos com els de Spielberg. Evidentment, jo ja havia sentit parlar del talent dels artistes que surten de l'ESCAC, però en tot cas treballar amb un director novell sempre és un risc. De totes maneres, aquelles inquietuds van desaparèixer quan em va mostrar un tràiler d'avanç de la pel·lícula, i vaig al·lucinar amb la qualitat del que vaig veure. I em va interessar molt que no pretengués fer una pel·lícula amb 100.000 robots i naus espacials, sinó donar un aire diferent al gènere i utilitzar-lo per fer un melodrama.

-Els robots que surten a la pel·lícula es van afegir en postproducció, de manera que vostè va haver de rodar algunes de les escenes parlant al buit. ¿Això com es porta?

-És difícil, perquè en bona mesura el treball d'un actor s'alimenta de la interacció amb altres actors. Sense aquest ancoratge estàs perdut. Tenia la sensació d'estar fent un treball horrible. Jo sóc un actor molt paranoic i em temia que el resultat seria com una pel·lícula d'Ed Wood. Afortunadament, Kike i el seu equip es van encarregar que no fos així.

-A Eva vostè interpreta un científic. ¿Va intentar convertir-se en un? És a dir, ¿és un actor de mètode?

-No, de totes maneres no hauria servit de res. Sóc molt tonto, sobretot per a les ciències. A més, al cap i a la fi Evaés cine de gènere que no aprofundeix gaire en el terreny científic. No pretenc banalitzar la pel·lícula però és així. El meu repte més gran va ser desenvolupar la relació que el meu personatge estableix amb Eva, la nena protagonista, i aconseguir l'empatia necessària amb ella perquè el viatge emocional que fan junts resultés convincent.

-¿S'imagina un futur com el de la pel·lícula, en què els homes i els robots humanoides conviuen normalment?

SEnDNo, no ho crec. Em sembla que un film comHijos de los hombres ofereix una visió més realista, i més negativa.

-Aquesta pel·lícula és una distòpia. Sembla que no és gaire optimista sobre el futur de la humanitat.

-És obvi que no ho estem fent bé. Vivim temps molt delicats, i el món podria anar-se'n en orris en qualsevol moment. La crisi econòmica pot arribar a tenir conseqüències encara més brutals. Pel que fa a les revolucions dels països àrabs, hem de confiar que es resoldran de forma democràtica i pacífica, però també es podria armar un bon sidral, i del medi ambient millor que no en parlem. No sé, potser la societat en pren consciència i comencem a fer les coses bé, però jo no ho crec. D'altra banda, sé que el meu discurs és una mica absurd, perquè tampoc crec que en tota la història de la humanitat hi hagi hagut un moment millor per viure que aquest.

-Vostè ha treballat a Espanya, a Alemanya, als Estats Units i a França. ¿Quines diferències hi ha entre aquests països a l'hora de rodar?

-La gran diferència, en realitat, és el vi. A França i a Espanya, bevem vi negre amb el menjar. I això està molt bé, perquè relaxa l'atmosfera. A Alemanya, l'alcohol està prohibit. Això sí, els tècnics tenen caixes de cervesa als seus camions i, al final de la jornada, estan disposats a compartir-la.

Notícies relacionades

Bad Gyal mana el dia inaugural del Share Festival

Madrid canvia la llei per donar més control als concerts del Bernabéu

-¿Quina importància té Hollywood en els seus plans?

-No ha estat mai una prioritat, no m'hi vull obsessionar. Hi ha molts actors que se'n van a viure allà i fan cent mil càstings a l'espera que els arribi la seva oportunitat. Això no m'ha interessat mai. La meva meta és arribar a tenir, al final de la meva carrera, un prestatge amb 10 DVD de pel·lícules meves que em facin sentir realment orgullós. Crec que si tens paciència les coses acaben sortint. Aquest any vaig tenir una fase de sequera de papers, però no em vaig posar nerviós, entre altres coses perquè estic molt ocupat escrivint un llibre sobre Barcelona. I ara m'acaba d'arribar un paper meravellós: interpretaré Niki Lauda en elbiopic que Ron Howard rodarà sobre ell.