Tom Jones, cos i ànima

Tom Jones ha exercit, durant quatre dècades, de reserva oficial de testosterona del pop planetari, però, pel que es veu, tot té un límit. En el seu últim disc,Praise & blame (Alabança i culpa), publicat la tardor passada, el Tigre de Gal·les ofereix un repertori de blues, folk i gospel amb mitjos temps intensos, climes intimistes i estrofes transcendentals amb fons espiritual. Avui i demà veurem, en el tancament del Festival de Cap Roig, de Calella de Palafrugell (22.00 hores), com s'ho fa per mantenir en equilibri el cos i l'ànima en un repertori que integrarà cançons de totes les seves etapes.

Allunyat delsrevivals que van animar la seva carrera entre els 80 i els inicis del nou segle, Jones, de 71 anys, reapareix com a supervivent de diverses vides artístiques i comercials. La seva aura de seductor i còmplice de la indústria de llenceria femenina (el llançament de roba interior és un clàssic de la seva carrera) continua ben viva en la memòria del públic, però el cantant gal·lès ha volgut posar un accent profund a la seva producció tardorenca. Si, fins ara, els seus discos semblaven tenir com a objectiu (no sempre consumat) la dominació delshit parades, Praise & blame toca altres paràmetres.

És un disc d'arrels, en línia amb els que han fet en els últims temps molts veterans de la fama pop (des de Neil Diamond a Cyndi Lauper), que conté adaptacions de Bob Dylan, John Lee Hooker i la figura del gospel Sister Rosetta Tharpe, així com peces tradicionals. Aquest repertori detemposintrospectius permet als fans disfrutar del seu carisma vocal. El cantant, que, per cert, ha deixat de tenyir-se els cabells, treu partit de la seva veu profunda entre arranjaments austers i atmosferes rurals. Un Tom Jones situat a uns 180 graus del que fa una dècada inflamava les pistes de ball ambSex bomb.

REPERTORI HÍBRID/ Però, en la seva nova gira, ha evitat la radicalitat i ha apostat per un repertori híbrid amb material nou ihitsdel passat. El diàleg no es presagia fàcil, donada l'enorme distància estilística i anímica entre aquests temaris. Però, com fa unes setmanes en el recital de Cyndi Lauper a Porta Ferrada, on el seuMemphis blueses va donar la mà amb els èxits dels 80, Tom Jones sembla haver trobat la manera de fondre el seu present espiritual i el seu passat hedonista.

El públic de Cap Roig difícilment es quedarà sense la desfilada dehits: en les actuacions d'aquest estiu, Jones està repescant les cèlebresIt's not unusual, Delilah, Green, green grass of home, I'll never fall in love again, Kiss, la seva versió deYou can't leave your hat on, de Randy Newman (que va gravar per a la pel·lículaThe full monty) i fins i tot la inflamadaSex bomb, que havia renunciat a cantar a la primera part de la gira. Les cançons dePraise & blame es concentren a la primera meitat del recital.

Notícies relacionades

Quevedo, cantant: "Sento que en cap dels meus projectes m’he posat una disfressa"

Barcelona Events Musicals cancel·la la gestió d’El Molino

La doble sessió a Cap Roig arriba vuit anys després de la seva última visita a Catalunya, un Palau Sant Jordi que, el juny del 2003, va lluir mig buit en la presentació d'un disc fallit,Mr. Jones. Llavors vivíem la ressaca del seu últimrevival, el deReload(1999), rejovenidor disc de duos amb The Cardigans, Stereophonics i altres venedors del moment, amb el qual va visitar Barcelona dues vegades i va omplir consecutivament el Palau d'Esports (2000) i, en aquest cas sí, el Sant Jordi (2001).

Així ha estat la trajectòria de Tom Jones durant més de quatre dècades, alternant èxits universals i sonores punxades; moments de glòria i llargs oblits. El gal·lès sembla haver-se atipat d'aquest esport de risc que és el pop amb vocació comercial. Però, fins i tot en el seu crepuscle, pocs poden presumir d'haver alimentat les pistes de ball de tres generacions.