El romànic brilla al MNAC amb la remodelació de les seves sales

La col·lecció de pintura mural romànica del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) és tan excepcional i insòlita que molts visitants creuen que es troben davant de reproduccions i no d'originals quan la contemplen. Per fer sortir de dubtes el públic i mostrar la realitat de la col·lecció, els responsables del centre han decidit col·locar al començament del recorregut fotos d'època que il·lustren l'arrencada de les pintures de les esglésies del Pirineu entre els anys 1919 i 1923, el seu trasllat a Barcelona i la posterior instal·lació al museu. I un vídeo, gravat el 1978 a l'església de Sant Joan de Boí, que documenta el procés per arrencar aquests murals de les parets mitjançant la tècnica de l'strappo. Són dues de les novetats que presenta la remodelació de les sales que acullen la col·lecció de romànic del MNAC i que avui s'obren al públic després de sis mesos d'obres i una inversió de 900.000 euros aportada íntegrament per la Fundació Mapfre.

Però la inclusió de la gènesi de la col·lecció és només un dels molts canvis del nou projecte, que també inclou modificacions en el discurs museogràfic -«ara molt més clar i entenedor», segons la directora del museu Maite Ocaña-;

en el tractament de la conservació i restauració, amb un nou procés per tractar les llacunes (parts del mural que han perdut la pintura) menys agressiu tant per a la peça com per a l'espectador (queda tan diluït cromàticament que no crida l'atenció); i en la il·luminació i col·locació de les obres.

Notícies relacionades

Els escriptors (també) van a l’oficina

¿I si arriba a guanyar Israel?

Ara mateix la llum es concentra sobre les peces, de manera que aconsegueix transmetre la sensació de volum pròpia dels absis. I encara més important: «Recupera el misticisme i l'espiritualitat que havia perdut», apunta Ocaña. I també el color. Tant la pintura mural com la pintura sobre taula -el conjunt més antic i nombrós d'Europa-, amb el canvi de llum semblen repintades. La nova col·locació, a l'altura de la vista, dels frontals d'altar també ajuda a contemplar-los millor. Com també millora la visita que elBaldaquí de Tavèrnoles es mostri verticalment i no inclinat, i que les marededéus hagin sortit de les vitrines on s'amagaven abans. I que les quatre talles delDavallament de Santa Maria de Taüll hagin deixat la paret on penjaven per mostrar-se en peanyes.

PECES NOVES / Encara que no tot és, ni de bon tros, una qüestió de disposició. El discurs també s'ha racionalitzat a partir de la reducció d'un 30% de les obres exposades. I amb l'aportació de peces noves en el recorregut, com una sèrie de teixits coptes; dues pintures murals:Disputa i arrest de Santa Caterina-l'última adquisició del museu- i laLapidació de sant Esteve, aquests últims anys reclosa al taller de restauració; i quatre bases del baldaquí de Ripoll, un dipòsit del Bisbat de Vic.