Haruki, Murakami, Barcelona

Alguns creadors, quan vénen a Barcelona, és com si juguessin el partit a casa. O almenys això sent el públic local. En algunes ocasions amb raó, encara que en altres només siguin l'admiració, les ganes, correspostes o no. Un d'ells és Haruki Murakami, encara que el murakamisme barceloní, o el barcelonisme murakamià, només s'hagi posat a prova una vegada, en la seva primera visita, el març del 2009. Carrera per la platja, recorregut modernista, compres al mercat de Sant Antoni, trobada apoteòsica amb els lectors a la biblioteca Jaume Fuster, escapada a l'Empordà... Atret per l'entrega del Premi Internacional Catalunya a la Generalitat (dotat amb 80.000 euros), l'autor deTokio bluesrepeteix l'experiència. Passarà una setmana a la ciutat, des de dilluns fins diumenge que ve.

El viatge se l'ha preparat. D'entrada ha llegit l'Homenatge a Catalunya,de George Orwell. Primera sorpresa, va confessar ahir als seus editors, amb els quals va dinar: a Orwell no li agradava gens, però gens, la Sagrada Família de Gaudí («un dels edificis més horrorosos del món», que es va salvar pel «mal gust» que van demostrar els anarquistes al no fer-lo volar, va escriure l'anglès, als antípodes del gust dels japonesos d'avui).

Conscienciós i assabentat que hi ha hagut un canvi de Govern recentment i que dijous soparà amb el president de la Generalitat, va demanar informació sobre l'Executiu català. «Explica poques coses però pregunta molt i demostra molta curiositat», explicava un dels seus contertulis.

Ahir, a més de menjar al restaurant La Balsa (¡tataki de tonyina, no es pot dir que sigui un aventurer gastronòmic!), va passejar pels voltants de la catedral (segona sorpresa, la quantitat de bars i restaurants) i se'n va anar a comprar sabates Camper per a la seva dona (tercera sorpresa, per als seus contertulis: està molt al dia de bastantes de les marques de moda locals), buscant més varietat de models, i millor preu, dels que pot trobar a Tòquio. Això sí, cansat pel viatge, pot ser que aquesta vegada l'ultracorredor Murakami renunciï a sortir a trotar.

Notícies relacionades

Jeff Daniels com a figura trumpiana

"Volia tombar prejudicis sobre els llatinoamericans"

Les condicions d'accés a l'escriptor, tan amable en el tracte directe com al·lèrgic a les fotografies i a les multituds, han estat draconianes. Roda de premsa (avui) i entrega del premi (demà), amb aforament limitat a 200 persones i un discurs de contingut més polític que literari en què per primera vegada es pronunciarà en públic sobre les conseqüències del terratrèmol al Japó. Sense fotògrafs ni més càmeres que les institucionals. Sopar amb Mas. Potser alguna trobada privada. Cap de setmana lliure abans de volar cap a París.

I, esdeveniment d'última hora, sessió de firma amb els seus lectors a la FNAC del Triangle divendres a les 19 hores. Diuen que va quedar molt content delfeeling que es va viure amb els lectors barcelonins que van omplir de gom a gom la Biblioteca Jaume Fuster fa dos anys, i de l'ordre de l'organització. Només hi haurà 150 números que es repartiran entre els afortunats a partir de les tres de la tarda. Un sol llibre per persona. I, efectivament, sense fotos.