L'última 'rigolada'

Undivertimento. Un final de curs. Una farsa per acomiadar-se. Però amb elsegell Rigolacom no podia ser d'una altra manera.The endva viure ahir al vespre la seva estrena a la Sala Fabià Puigserver del Lliure amb una calorosa acollida dels incondicionals d'aquests vuit (grans) anys de mandat d'Àlex Rigola. Va ser una autèntica rigolada, paraula encunyada quan un jove director plantejava les posades en escena més libèrrimes dels clàssics. Ho havia abandonat els últims temps i que ho ha recuperat ara per a unspaghetti westernteatral.

Que la nit no estaria per a mitges tintes els va quedar clar als espectadors només d'asseure's a la butaca. No faltava ningú de la capelleta, excepte el successor del protagonista: Lluís Pasqual, a Mèxic de gira. Entre el públic, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Un enorme tul negre tapava l'escenari amb una xifra, -15,6%, prou directa. El tema de la tisorada, ratificat aquesta setmana amb la presentació dels pressupostos, va tenir una altra menció explícita en el text de Rigola a l'al·ludir a aquestes «tendències Mascarell» que marquen la nova i austera moda escènica.

Exageració i tòpics

Ja ho va dir Rigola abans de començar l'obra. Va aparèixer a sota d'aquell contundent -15,6% per dirigir-se al públic. Samarreta negra i texans, un dels seus uniformes habituals. Va sonar gairebé a una justificació, a una advertència.The endnomés era una farsa de la qual s'havien fet amb prou feines 11 assajos, i que només havia estat possible amb la complicitat dels intèrprets que l'han acompanyat en la seva aventura, capitanejats per Andreu Benito i Joan Carreras. «Hi ha molta exageració, tòpics i alguna veritat. No voldria que algú s'enfadés», va avisar.

Notícies relacionades

L'autobiografia novel·lada d'un emigrant recala al Versus

Mario Gas inaugurarà el Temporada Alta amb una obra d'Edward Albee

Doncs no van faltar dards en una història enrevessada, esbojarrada, amb uns narcos al desert de Texas, que dóna pas a un joc metateatral, en què el mateix Rigola apareix com a personatge, interpretat per Marc Rodríguez i imitat per sis actors a la vegada en una de les escenes més aconseguides. No hi falta un humor pròxim als films dels germans Farrelly i un airetarantinià. Tot servit amb contínues referències al teatre, els actors, els directors i els polítics.

Un monòleg final de Rodríguez/Rigola provoca el moment de més amargura en què el director es qüestiona la seva egolatria en un homenatge als actors, «la gent més apassionada de l'ofici». Aquest episodi solemne aviat s'evapora amb l'aparició final en escena d'una vintena d'ovelles, sí ovelles, que fa uns dies que resideixen a la plaça de Margarida Xirgu. O quan Benito i Carreras es converteixen en els Buzz Lightyear i Woody deToy story, però amb orientació gai.Rigolades pures.