Melody Gardot, la cantant accidental

La seva història és de novel·la. També reuneix tots els ingredients per a una superproducció cinematogràfica molt del gust de Hollywood: el drama, la lluita persuperar l'adversitat i un final feliç amb focs artificials. Als25 anys, Melody Gardot ha viscut tot això a la seva pròpia pell i en grau superlatiu. La música, útil per rescatar el seu cervell de l'abisme en què la va sumir un fort traumatisme cranial, l'ha portada a la fama.

Alguns parlen d'ella com la novaNorah Jones. Altres la comparen ambDiana Krall o Madeleine Peyroux. Se l'ha de veure en escena per adonar-se que la Gardot és una altra cosa. Una barreja deblues, folk electrònic, ritmes llatins i, per sobre de tot,jazz, interpretats amb una veu profunda, sensual, i unestil únic. La seguretat que exhibeix sota els focus tot i el seu aspecte fràgil, subratllat pel seu inseparable bastó, no es corresponen amb la seva edat. "Tinc dos milions d'anys", respon Melody amb aire misteriós a l'al·ludir a la seva joventut durant l'entrevista celebrada a lasuited'un luxós hotel de París. El seu esperit és el d'algú que ha travessat diverses vides. No és perquè sí.

La jove deNova Jersey circulava en bicicleta quan un tot terreny la va atropellar. Als 19 anys, es va trobar postrada al llit. Va fer falta més d'unany de rehabilitació perquè tornés a caminar, però no és el que preocupava més els metges. "Les meves neurones no connectaven. Jo em pensava que deia moltes coses i m'expressava bé, però això passava al meu cap. En realitat, en tot el dia, només sortien de la meva boca un parell de paraules inconnexes. Vaig passar un any així", explica l'artista.

L'enèsim especialista que la va examinar va preguntar per les seves aficions. La seva mare (ella teniaamnèsia) va esmentar que tocava elpiano en un local, cosa que també va començar per atzar. El seu cotxe es va quedar sense gasolina i va anar caminant fins a un bar per demanar ajuda. Li van preguntar si sabia tocar el piano i va començar a guanyar els seus primers dòlars amb el que Melody considerava un simplehobby.hobbyMai va somiar dedicar-se a la música i, no obstant, va ser el que va despertar les seves neurones. "D'alguna manera li dec la vida", comenta. Per combatre el dolor, Melody passava les hores tocant la guitarra al llit i component les seves cançons. D'aquesta dolorosa experiència en sortiriael seu primer àlbum, Worrisome heart(2008). Un any després, elva seguir My one and only thrill, My one and only thrilldel qual va vendre més d'un milió de còpies.

La gira la va portar l'any passat fins a Barcelona, amb una memorable actuació alPalau de la Música a l'abril. "Aquell dia estava malalta. L'acumulació d'hores de vol m'havia indisposat i em feia mal la panxa. Estava trista, teniapor de no estar a l'altura", desvela.

No obstant, quan va sortir a escena, es va sentir transportada. «¡Quin lloc tan magnífic! Me'n recordo molt de Barcelona i del seu públic. Em va brindar una de lesovacions més belles que recordo. Em va emocionar», recorda Melody mostrant, per sobre de les seves eternes ulleres fosques --a conseqüència de l'accident pateix d'hipersensibilitat a la llum i al soroll-- la brillantor dels seus ulls de color mel. «Ésuna ciutat molt maca, té una ànima particular. Només a París i a Barcelona he tingut la sensació de caure als braços del públic. Espero tornar».

Aquesta setmana ha tornat aParísper presentar la seva primeracampanya de publicitat: una nova línia de berlines insonoritzades deRenault. ¿No és irònic que promocioni justament una marca de cotxes? "Si es tractés d'un jeep no hauria acceptat. Fins ara he rebutjat la publicitat, però la idea (una actuació de Melody és interrompuda pels trepants d'una brigada d'obra pública) d'un sistema d'aïllament em va resultar molt atractiva".

Notícies relacionades

Mor Cesc Queral, que es va fer popular a TV3 amb la Vicenteta

Calahan Skogman: "La nostàlgia acoloreix bona part de la meva vida"

És el tipus de campanya reservada a les celebritats. ¿Té la sensació d'haver arribat al cim? «No és un lloc per estar-hi. Espero no arribar-hi mai. Quan em miro al mirall no noto res diferent». I acaba la reflexió en to poètic: «Mentre les estrelles estiguin per sobre de nosaltres al cel,jo no en sóc una».

En qualsevol cas, no corre el risc de confondre's amb les altres. La seva imatge, a l'antítesi de Lady Gaga, és pur glamur. Dimecres va fer un concert privat. Portava un espectacular turbant amb plomes digne de Greta Garbo. Fan d'Albert Elbaz, dissenyador de Lanvin, la seva idea de l'estil fa pensar en les pel·lícules dels anys 30: «On hi ha molta foscor hi ha molta llum».