NOVES COMPOSITORES

Nombroses cantautores joves nodreixen el gran moment de la música feta a Catalunya

Les artistes estimen "casual" l'eclosió però destaquen que les dones s'han "alliberat"

Guevara és l’autora d’aquesta cançó: ’Ningú com tu’. / periodico

4
Es llegeix en minuts
NÚRIA MARTORELL / Barcelona

LaCançó gènere femení. La llista de cantautores i de veus femenines que encapçalen grups és tan llarga com interessant. I alguns dels seus noms ja configuren Estrella Girls, que aquest dimecres començarà a la sala Apolo un cicle de recitals. Però moltes segueixen sent encara injustament desconegudes.

"Ara hi ha una eclosió de propostes molt bones fetes per dones que tenim en comú que escrivim el nostre cançoner. Però encara són poques les que transcendeixen", constataMireia Madroñero, coneguda coma Miss Carrussel, i que constitueix la nova sorpresa folk barcelonina.

"Les noves tecnologies serveixen perquè tot es pugui fer més domèsticament i mostrar el que es va cuinant. Ha crescut l'interès per la música en català. Però em molesta que siguem notícia per qüestió de gènere", afegeix la cantant, que també és sòcia de la promotora i segellSons(que porta bandes comManos de Topo).

L'ukelele

Ella canta, toca la guitarra, el piano i, atenció, l'instrument de moda, l'ukelele. I als seu discEls patis interiors, personatges com una noia amb els dits prims i imatges com els plecs d'una faldilla curta conviuen amb emotiva naturalitat. ¿Hi ha una sensibilitat diferent o un destinatari diferent pel fet de ser dona? "Quan m'escolten, m'ho diuen: 'Això és per a dones'. Sembla que hagis de ser dona per entendre-ho del tot".

Núria Muntaner, coordinadora del cicle Minimúsica i ànima del duoOh Cake & The Cooke (l'altra és una nena de 10 anys), diu en canvi que "preferiria no parlar d'una escena femenina. Som moltes, però és casual. I tenim estils diferents. El que passa és que ens hem alliberat, ens hem tret la vergonya".

 Ivette Nadal va ser la més jove del cicleBandAutors,que va reunir elsSetze Jutges del segle XXI. La carta de presentació d'aquesta cantant poeta és un disc aclamat per la crítica,A l'esquena d'un elefant. "Sí que hi ha moltes veus femenines, i si el que fas és aquest pop-indie-folk que està tan de moda, t'escolten i et valoren més".

Nodrir-se de la poesia

Però Nadal factura "rock combinat amb poesia, que és més minoritari. I veig que hi ha marginació per sexe i estil". La lleidatanaMeritxell Gené també es "nodreix de la poesia". I uneix lletres de la seva autoria amb versos de Pàmias, Maria Mercè Marçal, etc. "Per desgràcia, encara hi ha discriminació de gènere. Jo reivindico la nostra manera de fer i dir, i no des de la debilitat, sinó des de la fortalesa.

I recorda dos versos que donen veu a aquesta impotència: " I plourà i farà sol, i dansarem a l'aire, de les noves cançons que la terra rebrà; I llavors creixerà l'arbre de l'alliberament " (Marçal); i "Jo vull ser com sóc, i parlar com crec, dona m'han fet, i tinc boca i veu i avui canto[cançó d'Aracel·li Banyuls]".

Gené opina que les dones cantautores expressen el seu món interior "amb la més dolça lluita i convicció. Cantem a l'amor i a les emocions amb gran claredat, però el concepte de cantautor compromès políticament i socialment encara segueix sent un espai molt masculí".

Per la seva part, la pianista i cantantMaria Coma, que va triomfar ambLinòleumi ara grava el seu nou àlbum, diu que s'adona que "els músics que han quedat de fa algunes generacions són bàsicament homes. Això significa que fa uns anys hi havia poques veus femenines, cosa que avui sembla bastant rara".

"Les discogràfiques manipulaven" 

PerClara Viñals, líder deRenaldo & Clara, l'eclosió de veus femenines "és casual". "El que passa --afegeix-- és que ara la gent pot escoltar més fàcilment les teves cançons, sense intermediaris". I en la mateixa línia es pronunciaBikimel(el nom artístic deVicky de Clascà): "Abans costava més arribar perquè tot estava controlat per les discogràfiques, que també manipulaven a nivell comercial".

Aquesta rockera diu que "el boom de Myspace permet que tinguis la teva finestra, el teu públic, i entrar en circuits de festivals". Ella va quedar finalista juntament amb els Manel en el concursSona 9 del 2007. ¿Sospitava que tindrien tant èxit? "De cap manera, però sí que vaig veure que eren molt bons i que tenien un bon directe", respon.

Però sobre el fenomen del pop-folk català de grups com aquest (i de molts altres de la factoriaBankrobber) diu que "si la majoria són bandes d'homes és perquè n'hi ha més". I no es talla quan admet que "pertanyen a una generació endormiscada, que es correspon amb la música que triomfa".

Bikimel, que està presentant el seu discStat Jònic, vaticina que "les noves generacions seran més potents i diran coses més interessants. Nosaltres només som el fonament".

"Si ets grassa, no surts a la tele"

Notícies relacionades

Però lamenta que a les propostes de les noies "se'ls exigeixi més que a les dels nois. Se'ns demana, per començar, una veu exuberant. Mentre que si ells no la tenen, no passa res. I després hi ha el tema de l'estètica: si ets grassa, no surts a la tele. Però també hi ha avantatges: al ser menys i gràcies a aquest auge, tenim més sortides segons en quins àmbits".

La llista no s'acaba aquí. Hi ha més noms que destaquen, com els d'Anna Roig, que segueix l'estela de lachanson, iMaria Rodés, que ambRefree actualitza la tradició folk ambCançons de bandolers i molt mala gent. No es pot fer res amb el passat. Però sí amb aquest present i futur, que mereix ser llegit en clau femenina.