Superestrella Adele

¿Superestrella en construcció? Ho diuen les fites recents en la carrera d'Adele, la jove cantant que lidera actualment el soul-pop britànic. Fa unes quantes setmanes es va convertir en la primera artista en 50 anys, des de The Beatles, a tenir dossinglesi dos elapés entre els cinc primers llocs de les llistes britàniques, tot per culpa d'una interpretació sentida, acompanyada només pel piano, deSomeone like youa la gala dels Brit.

Aquesta setmana, el seu assoliment anunciat a bombo i platerets és haver igualat el rècord de Madonna com a artista femenina amb més setmanes consecutives -nou, per ser precisos- al capdamunt de la llista de discos del Regne Unit. El mèrit és notable. Perquè la Ciccone ho va aconseguir amb un recopilatori carregat d'història i de temes reconeixibles,The immaculate collection, però Adele ho ha aconseguit amb el que és sols el seu segon disc,21. Que també va arribar al número u als EUA, per cert: l'entrada amb millors vendes en tres mesos.

L'AMIGA DE TOTS / Adele Laurie Blue Adkins fa fans a tot arreu gràcies a la seva naturalitat i imprudència (les seves xerrades als concerts ja són famoses), el seu físic reconeixible (massa per alVoguenord-americà, que no va dubtar a aprimar-la amb el Photoshop) i, és clar, per la seva veu, virtuosa però allunyada de l'efecte melisma(que consisteix a cantar canviant ràpidament de tons, és a dir, el refilet infinit de Mariah Carey).

La seva música presenta especial credibilitat a21, superior a19 (2008), no sols en el núemro del títol (els anys de l'artista quan el va gravar, com19). El productor Rick Rubin, conegut per la seva popularització del hip-hop i percomebackstardans com el de Johnny Cash, proveeix l'artista d'un so orgànic i natural que pot retrotreure a la Carole King dels anys 1970.

Com l'anterior, és un disc sobre la ruptura. Però Adele sona aquí més creïble, sobretot al colèric tema inicial. «Rolling in the deepdeu ser la cançó més furiosa que he gravat. Estava decebuda amb aquell tio i es nota», deia en una entrevista per alDominicald'EL PERIÓDICO. «A més, estava escoltant molt Wanda Jackson, una artista rockabilly bastant lluitadora... Això em va ajudar a treure la ira».

APROPIACIONS SENTIDES / A l'anterior disc hi havia una versió deMake you feel my love, de Bob Dylan, que a Anglaterra ja associen més amb ella que no amb el Bard. En aquesta ocasió, la versió és deLovesong, de The Cure, dedicada a la seva mare (que la va portar a veure'ls quan era petita a Finsbury Park). «Vaig intentar ferLove will tear us apart, de Joy Division», deia Adele a la mateixa entrevista. «Però no em va acabar de sortir tan bé com volia. Si s'hi fixa, a penes hi ha versions acceptables d'aquest tema. I és perquè Ian Curtis tenia una manera inimitable de cantar».

Notícies relacionades

¿I si fóssim ‘Sálvame’?

Loquillo enterra vells greuges

¿Quines cançons d'Adele versionaran altres dives en el futur (no s'admeten concursants deFactor X)? Tres apostes: la balada èpicaChasing pavements, la seva cançó de consagracióSomeone like youi, per descomptat, la sorprenentRumour has it, una cosa així com elhit incontestable

-compost, curiosament, per Ryan Tedder de OneRepublic- que no hi havia a l'últim de Gossip. Si vol, Adele també pot fer ballar. Que explori aquesta opció avui a Bikini.