'Les dones de Lockerbie' porten l'horror del terrorisme al Raval

La sòlida companyia alacantina La Dependent, creada el 1989, debuta a Barcelona ambLes dones de Lockerbie, de la nord-americana Deborah Brevoort. Set actors protagonitzen aquesta obra catàrtica basada en un fet real. El text és commovedor i la directora, Gemma Miralles, el fa servir per crear un mar d'emocions.

El de Lockerbie va ser el primer atemptat terrorista en què va explotar un avió, en aquell cas de la Pan Am. Va tenir lloc el 1988 i hi van morir 270 persones, la majoria nord-americanes. Les restes van caure a prop de la població escocesa de Locker-

bie. L'obra parla de l'obstinació d'unes dones pròximes a la zona per rentar la roba i les pertinences que van quedar escampades per tornar-les als familiars dels morts.

Sempre es va sospitar que Gaddafi, el dictador libi, hi estava al darrere, cosa que Mustafà Mohammad abdul-Jeleil, exministre de justícia del país, va confirmar a finals de febrer. «El muntatge és molt actual. I no només per la guerra amb Líbia. Parla de la por d'atemptats i de conflictes internacionals», destaca la directora, que compara la peça amb una tragèdia grega contemporània. «És molt commovedora: parla d'amor, de mort, de Déu». Però, tot i que és dura, deixa espai per a l'esperança. «Mostra com som capaços de superar els revessos del destí i com podem contribuir a alleujar el dolor d'altres persones», afegeix Miralles.

Notícies relacionades

Desconstruint Hamlet

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Les dones de Lockerbietranscorre als camps on van anar a parar les restes set anys després. Fins allà viatgen familiars de les víctimes per rememorar l'atemptat i també hi assisteix un representant del govern dels EUA. La seva missió és fer oblidat el tema i contribuir a tancar el cas. La presència d'un grup de dones locals interessades a tornar les pertinences als familiars dels morts crearà tensió.

EMOCIÓ CONTINGUDA /«La gent surt emocionada i commoguda del teatre però també satisfeta perquè a vegades necessitem enfrontar-nos a obres com aquesta», sentencia Miralles. I afegeix, «és bo parlar de temes que ens afecten, no tot han de ser comèdies».