Refree i Maria Rodés actualitzen el cançoner sobre bandolers

«La meva mare intercedia per mi / El meu estimat i vell pare també / Perquè deixés aquella salvatge i perillosa vida / I no fes cap mal/ Però una tarda fatal / Em vaig plantar a la ciutat / Vaig anar a casa d'Ethel Sullivan / I vaig matar la pobra noia». ÉsBluefield murder, una de les moltíssimes històries d'assassinats del cançoner tradicional nord-americà. A Catalunya hi ha lletres tan o més explícites i Raül FernándezRefreen'ha adaptat unes quantes i Maria Rodés les xiuxiueja. El públic català ha de saber que aquí també existeix una sagnant tradició poètica.

L'espectacle, titulatCançons de bandolers i molt mala gent, es presenta aquesta nit al Tradicionarius, després de passar per la Fira Mediterrània de Manresa i el FIMPT de Vilanova i la Geltrú. Hi sonaran lletres com aquesta: «Quan van ser dintre en l'ermita / N'hi donen cops de punyal / No sé si és punyal o sabre / Que amb la sang n'hi va brollant / I ara el tapen de la cara / I el lliguen de peus i mans / I ara el tapen de la cara / A la cisterna el van tirant». Així va acabar els seus dies el rector Jordi, segons s'explica aLa mort del Pare Jordi.

Notícies relacionades

Celtas Cortos homenatgen els seus ídols a l'Auditori

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

El sortós lladre, L'Hostal de la Peira, Cançó del lladrei altres títols de l'ampli cançoner sobre bandolers, assassins i traficants catalans de segles enrere alimenten el repertori. Molts els va descobrir Fernández en un llibre que li va deixar el cantautor Jaume Arnella. Però malgrat l'innegable substrat folk del material original, Refree ha elaborat uns arranjaments que intenten transportar aquelles melodies gairebé medievals als nostres dies. «No volia entrar en el món de l'estil tradicional, sinó buscar una barreja de l'estil folk amb moments de soroll i avantguarda. No sé si ho he aconseguit», dubta el músic.

ACançons de bandolers i molt mala gent, acompanyen Refree Marcel·lí Bayer (clarinetista i flautista a qui va conèixer en l'espectacle de Mala Rodríguez i labig banddel Taller de Músics), Aleix Tobias (percussionista del disc de Las Migas) i Joan Antoni Pich (amb qui treballa en un projecte a mitges amb Christina Rosenvinge). I, és clar, Maria Rodés. Sorprèn una veu femenina en un cançoner de bandolers, però Refree ho tenia clar: «Ella té un timbre infantil i innocent. Al ser cançons de gent que mata, roba i extorsiona, vaig pensar que hi donaria un contrast interessant».