Lori Meyers compleixen amb el seu públic català

El 5 de novembre els granadins Lori Meyers es disposaven a presentarCuando el destino nos alcance (2010) en un concert a la sala Apolo per al qual gairebé no quedaven entrades a la venda. I el destí va marcar fatalment el grup. El pare de Noni, el cantant, va morir hores abans i el concert es va cancel·lar. Dos mesos i mig després, el sextet de Loja recupera aquella data perduda, ja en la recta final de la seva exitosa gira.

Notícies relacionades

Ix! agita el rock teatral de 'L'ingenu és lliure'

Tierra Santa emprèn els seus 'Caminos de fuego'

Els actuals Lori Meyers tenen poc a veure amb els dels seus dos primers discos:Viaje de estudios(2004) iHostal Pimodán(2005). Les influències del pop dels anys 60, el protagonisme de les guitarres i aquella especial dedicació per les harmonies vocals (la seva gran aposta) han donat pas a un interès més gran pel cos rítmic de les cançons i el so de sintetitzadors i teclats.

Ja ho van anunciar aCronolánea (2008), tercer disc en què per fer la gira Lori Meyers van ampliar la formació amb dos músics. La seva missió era, precisament, reforçar el ritme amb percussions i programacions electròniques i incorporar teclats. En el seu últim disc, la influència dels nord-americans Of Montreal (aMi realidad), les referències al tecno-pop dels 80 (a «¿A-ha han vuelto?») i els sintetitzadors multicolor de Religióndoblen l'aposta i fins i tot suggereixen la recerca d'un públic més ampli. Llàstima que justament ara hagin firmat les pitjors lletres de tota la seva carrera.