Andreas Werliin: «El directe ho és tot per a un grup»

-Rivers va aparèixer primer com a dos epés, després com a àlbum. Una idea en voga.-Ens agrada el format epé, per no ser tan definitiu. Però van sortir tan bé que havíem d'editar-los adequadament. També Robyn ha fet una cosa semblant. I també a ella li ha sortit bé.

-La primera part del disc es basa en l'aigua¿-Era una cosa que estava en l'aire. El gel que es fon, el petroli que es vessa. Tot al nostre voltant apuntava cap a aquest tema.

-I a la segona part, l'steel pan és protagonista.

-Ens encanten els instruments que pots tocar amb força i segueixen sonant meravellosos. L'steel pancompleix els requisits de forma desafiadora.

-Sovint els defineixen com a minimalistes. ¿Hi està d'acord?

-Intentem fer tot el que sigui possible amb molt pocs elements, o els elements que podem dominar. Percussions i veus. Potser això ens fa minimalistes. Però com que el nostre propòsit és fer rock d'estadi sense baix, guitarra ni sintetitzadors, som desafiantment maximalistes.

SEnDThe well ha estat remesclada per The Field. No solen deixar els seus temes en mans d'altres.-Últimament hem fet un munt de remescles, però amb artistes estranys i fantàstics. The Field, és clar, també és fantàstic. En un parell d'anys editarem totes aquestes remescles dements.

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

-El pop suec més experimental viu un excel·lent moment. ¿Té grups favorits?-Suècia és un país petit i callat. Els que omplen millor ara aquest silenci, diria, són Anna Von Hausswolf, Ass, Little Dragon i Dungen. Sempre Dungen.

-Sembla que l'actuació en directe és part essencial del seu projecte.-Ho és tot, en realitat. Et lleves a les 6 del matí, viatges durant set hores, menges malament¿ Després tens 45 minuts per fer el que suposadament saps fer millor. No entendré mai com els grups no poden veure aquests 45 minuts com el més important de la seva vida.