Indignada

¿De veritat que ens mereixem el país d'irresponsables que, el 22 de desembre, van votar majoritàriament en contra de l'anomenada llei Sinde o llei antidescàrregues? Tots sabem que el PSOE no és a la cresta de l'onada i que el país fa aigües per molts costats. Però senyors representants del poble espanyol, ¡siguem seriosos per una vegada, no som en un pati! Deixem de jugar a qui-fot-més-a-qui amb vista a eleccions i infantils intrigues parlamentàries. ¿Han pensat ni tan sols dos segons que d'una tacada han negat a músics, novel·listes, poetes, assagistes, acadèmics, traductors, el seu legítim dret a protegir les seves creacions del sistemàtic pirateig? No, perquè, segons sembla, vostès ja no pensen: ¿per què, si ja coneixen la resposta abans d'haver-se formulat les preguntes adequades? Ara bé, ¡ja no tornin a recórrer a ells per obtenir el seu suport públic quan el seu prestigi els sembli útil!

Notícies relacionades

El cine i els internautes provaran de recompondre ponts demà

El PSOE impulsa una 'llei Sinde' més «equilibrada» al Senat

Els descerebrats que aquesta setmana han negat als creadors el seu dret a la propietat intel·lectual i als drets d'autor derivats de la seva pròpia obra no mereixen que se'ls passi per alt aquesta barbàrie. Perquè és propi de bàrbars ignorar que la cultura, en totes i cadascuna de les seves manifestacions, no només genera riquesa a un país, sinó que constitueix el seu verdader arbre genealògic, la seva identitat (i si m'equivoco, que em demostrin el contrari). És, per tant, responsabilitat de tots respectar-la, i en particular dels que la regulen.

Sí, estic indignada i fastiguejada de l'obstinada ceguesa d'aquests gestors polítics. A mi que ja no em busquin, perquè no em trobaran. No podria, ara mateix, dialogar amb els que menyspreen el talent condemnant al no-res la imaginació, la investigació i el coneixement. Amb la dictadura, aquest país va ser un erm cultural; 35 anys després, amb la perversa excusa d'una llibertat d'expressió mal entesa, podria tornar-ho a ser quan callin els seus creadors o busquin una millor sort en un altre lloc. No, no m'avergonyeix enfurismar-me, encara que m'estavelli contra una majoria serva de la seva ànsia de poders i de la seva pertinaç ignorància.