'Burlesque', pudorosa i rutinària

Malgrat el catàleg de llenceria que desfila per les seves coreografies, Burlesque és tan innocent com un musical de Disney. I és que l'objectiu de la pel·lícula és menys fer honor al títol que ser aparador de les acrobàcies vocals de Christina Aguilera. Steven Antin esbossa un elenc de secundaris que serveixen com a separadors de les cançons, i que no són sinó variacions d'altres que ja hem vist en desenes de pel·lícules, d'Ha nascut una estrella a Showgirls. Antin és conscient d'aquests i altres clixés, i els utilitza per transportar-nos a un món que no existeix fora dels vells musicals de la Metro o dels drag shows. El resultat és tonto i risible, però el més greu no és que Burlesque no sigui una bona pel·lícula; és decebedor que no sigui el deliciós desastre que prometia ser.