Javier Ruibal i el seu mestissatge adobat

Aires de flamenc, blues, jazz, rock, rumba... Aromes de tradició magribina, sefardita, cubana... I lletres poètiques, romàntiques, sensuals. Del pot de les essències de Javier Ruibal sorgeix tot això i més. Va ser un dels pioners del mestissatge i amb motiu del 15è aniversari de la publicació del seu àlbum més emblemàtic, Pensión Triana, el cantautor gadità recupera la gravació amb un embolcall de luxe, un llibre-disc que inclou fins i tot receptes de la seva terra que van des de les papas con choco i les truites de gambetes fins als pestiños. Avui el presenta a la sala Horiginal, davant del Macba.

¿Com supera la prova del temps, aquesta Pensión Triana que no existeix, però que amb el seu ric imaginari fa que sigui d'allò més real? «Doncs bé, l'edifici es manté sòlid. No necessita apuntalar-se», respon, feliç, el cantautor. «La idea que tornés al mercat és perquè és un disc molt estimat i difícil de trobar. I volia fer-ho així, amb aquests manuscrits amb les lletres i alguns acords, aquests menús que es poden menjar cada dia a la suposada pensió i aquestes il·lustracions de Santos de Veracruz, amb el qual vam forjar a mitges el treball». Segons relata, el pintor de Santa Coloma de Gramenet és fan seu i es va plantar en un dels seus recitals «amb el seu bonic còmic Flamenco». «I em va agradar tant que quan se'm va acudir la idea d'il·lustrar aquest disc de seguida vaig pensar en ell», assegura l'autor de cançons tan rodones com Ay, Pelao.

En el disc, gravat en directe, hi van intervenir músics com Chano Domínguez, Jorge Pardo i Martirio, un elenc que «difícilment es podrà ajuntar». I entre el públic hi havia un entusiasta Miguel Ríos, que per al llibre ha escrit frases del tipus: «Ruibal és un dels artistes imprescindibles per entendre l'evolució de la música popular».

Notícies relacionades

L’empresa mèdica que portarà IA catalana a un concurs de l’ONU

Imanol Arias és condemnat per frau fiscal i Ana Duato n’és absolta

Estar viu és una festa

De la música popular. I de la música i essència de Cadis, que impregna cadascuna de les seves paraules i notes. «És veritat. Sempre hi ha estat molt present; estic impregnat d'aquesta llum i d'aquesta filosofia de vida tan gaditana: viure traient la transcendència a tot i fent una festa del fet d'estar viu».