Vargas Llosa: "Estimo Espanya tant com el Perú"

L'escriptor hispanoperuà Mario Vargas Llosa s'ha definit com a "ciutadà del món" a la conferència que, tres dies abans de rebre el Nobel de literatura, llegeixen cada any els guanyadors a l'acadèmia sueca com a pas previ a la recepció del guardó. Per això ha destacat en el seu discurs el seu amor per França i que, tot i que al Perú "de totes les sangs" el porta a les entranyes, la seva relació amb Espanya no és menys intensa. "Estimo Espanya tant com el Perú i el meu deute amb ella és tan gran com l'agraïment que li tinc".

El Nobel de literatura del 2010 ha recordat amics com Carlos Barral i Carmen Balcells i, com va prometre, va tenir un record especial per a la ciutat de Barcelona. "De tots els anys que he viscut en territori espanyol, recordo amb fulgor els cinc que vaig passar a l'estimada Barcelona a començaments dels anys setanta".

Anys inoblidables

D'aquells "anys inoblidables" passats a Barcelona ha destacat que la ciutat "es va convertir en la capital cultural d'Espanya", i ha elogiat la transició democràtica espanyola. Després de la calenta, la freda: "Tant de bo que els nacionalismes, plaga incurable del món modern i també d'Espanya, no espatllin aquesta història feliç". Segons Vargas Llosa, tota mena de nacionalisme és una "ideologia, o més aviat una religió, de curta volada, excloent, que retalla l'horitzó intel·lectual i dissimula en el seu si prejudicis ètnics i racistes", a diferència del patriotisme, un "sentiment sa".

Missatge polític

Vargas Llosa ha defensat "la democràcia liberal" davant dels "fanàtics homicides" i ha abjurat de la seva joventut marxista, després d'un trànsit "difícil" en què va tenir un paper destacat la seva decepció per la revolució cubana i "el testimoni dels dissidents que aconseguia esmunyir entre els filats del Gulag". L'escriptor també ha exigit als llatinoamericans "autocrítica", en lloc de condemnes a Espanya, per l'"oprobi i vergonya" per haver mantingut durant els dos últims segles l'explotació dels pobles indígenes.

Notícies relacionades

Per fi Vargas Llosa

Vargas Llosa a Carmen Balcells: "Com t'ho has fet perquè em donin el Nobel?"

Elogi de la lectura

Vargas Llosa, que ha titulat el seu discurs Elogi de la lectura i la ficció, l'ha obert amb un record de la classe del col·legi de La Salle de Cochabamba, on va aprendre a llegir als cinc anys. "És la cosa més important que m'ha passat a la vida", ha proclamat. "Seríem pitjors del que som sense els bons llibres que vam llegir, més conformistes, menys inquiets i insubmisos i l'esperit crític, motor del progrés, ni tan sols existiria". L'escriptor hispanoperuà ha destacat a més el valor de la ficció, sense la qual "seríem menys conscients de la importància de la llibertat perquè la vida sigui vivible i de l'infern en què es converteix quan és conculcada per un tirà, una ideologia o una religió". La millor prova del valor alliberador, i no només d'evasió, de la literatura és, segons Vargas Llosa, el fet que tots els règims totalitaris "la temen tant que estableixen sistemes de censura per reprimir-la".