Fernando González Molina: «Entretenir és la meva màxima aspiració»

-Vostè va firmar una de les pel·lícules més taquilleres del cine espanyol de l'any passat, Fuga de cerebros.

-Sí. Les dues pel·lícules, Fuga de cerebros i Tres metros sobre el cielo, neixen del mateix lloc: l'ansietat per arribar a l'espectador. Entretenir és la meva màxima aspiració. No m'avergonyeix dir-ho. Crec que hi ha massa exercicis d'estil en el cine espanyol. Molts directors i guionistes haurien de seure i pensar: ¿això li interessa a algú?

-A vostè li va interessar la novel·la de Moccia per al seu segon film.

-Me la van enviar i em va agradar. Hi vaig veure un tipus de pel·lícules que m'encanten, nostàlgica i protagonitzada per una colla d'amics. No faig pel·lícules sobre la realitat espanyola. Almenys, de moment.

Tres metros sobre el cielo pot provocar urticària a les feministes. Un mascle protector davant una da- misel·la feble.

-No ho crec. I si és així, serà perquè no sabran anar més enllà de la primera lectura. En aparença, Hache (Mario Casas) és un mascle protector. I en aparença, Babi (María Valverde) és la noia feble. Però només en aparença. La pel·lícula avança i... No puc dir res més perquè desvelaria la trama.

-Torna a comptar amb Mario Ca- sas.

-És el meu muso. El vaig conèixer amb 18 anys, al fer-li una prova per a la sèrie Los hombres de Paco. L'he vist créixer com a persona i com a professional. Té el cap a lloc. És el millor actor de la seva generació.

-¿Quines pel·lícules l'ha obligat a veure per donar vida al macarra Hache?

-Les de Di Caprio, les de Marlon Brando i Rebels, de Coppola.

-Té un cos escultural.

-Va treballar durant tres mesos amb un entrenador personal i va fer una dieta especial. Perquè aprengués a conduir la moto, va comptar amb un altre especialista i va practicar molt en un circuit tancat.

-No porta mai casc, per cert.

-La pel·lícula és ficció. I si els personatges són salvatges, han de ser molt salvatges. Són una colla al límit de la llei.

-No s'ha tallat a l'hora de filmar les escenes violentes.

-És que eren molt importants. Està basada en un llibre de Moccia, però la pel·lícula no és gens tova. És bastant fosca. Hache és un ésser violent que davant un conflicte respon amb més violència.

Notícies relacionades

'Biutiful', realisme impostat

'Fake orgasm', aparences sexuals

-S'hauria pogut rodar a Madrid, però es van decantar per Barcelona.

-¡Sí! El mar és fonamental.