Anar al contingut

ESTRENES DE LA SETMANA

'Tres metros sobre el cielo' apunta a bomba taquillera del Nadal

La història d'amor entre una noia de casa bona i un noi rebel s'inspira en una obra de Federico Moccia

'Biutiful', la pel·lícula amb què Javier Bardem va triomfar a Cannes, viatja a la Barcelona més sòrdida

NANDO SALVÀ

Tràiler de Tres metros sobre el cielo. / periodico

Almenys segons expliquen a la Viquipèdia, hi ha molta teca en la història de Tres metros sobre el cielo, la més destacada de les estrenes d¿aquesta setmana i, possiblement, una de les sorpreses taquilleres del Nadal: la primera novel·la de Federico Moccia va ser publicada el 1992, en una edició minúscula pagada pel mateix autor que es va esgotar al moment i que va ser més fotocopiada que els apunts d¿història pel jovent italià. Va estar 12 anys circulant en aquest format pirata fins que es va reeditar com Déu mana el 2004, coincidint amb l¿estrena a Itàlia d¿una primera adaptació cinematogràfica de la qual aquí amb prou feines es va tenir notícia.
Per això, té sentit que ara arribi a les nostres pantalles una versió pròpia d¿aquesta crònica d¿un amor improbable entre una nena pija i un noi rebel i perillós, en què no és difícil trobar connexions amb la saga Crepuscle ¿es miri com es miri, és bo que el cine espanyol es preocupi d¿una vegada per arribar al gran públic¿, encara que aquí no hi ha ullals ni homes llop, i l¿encarregat d¿atraure al cine tantes adolescents d¿hormones boges no és el descolorit Robert Pattinson sinó l¿ubic Mario Casas, en la pell d¿un noi dolent que, en realitat, no ho és tant.

Biutiful

Diversos personatges d¿aquesta mena arriben avui a la cartellera. ¿Com definir si no Uxbal, el protagonista de la nova pel·lícula d¿Alejandro González Iñárritu, Biutiful, pel qual Javier Bardem va obtenir un premi interpretatiu a Cannes? Per un costat, viu d¿explotar immigrants il·legals a l¿epicentre de la Barcelona més sòrdida ¿la pel·lícula, producció espanyola, va ser rodada en aquesta ciutat¿, suborna policies i fa petits negocis en el sector immobiliari.

Per un altre, té dos fills als quals ha de mantenir ell sol i un germà que es beneficia la seva dona, una jonqui bipolar amb un estil progenitor que inclou molta negligència i abús físic. Ah, i també pateix un càncer de pròstata que l¿obliga a portar bolquers i a orinar sang, i un pare mort al qual incinerar. I es comunica amb els morts. ¿Heroi o malvat? Més aviat una versió moderna de Job, l¿instrument que Déu i Satanàs utilitzen per posar-se a prova.

Parlem un moment més de la Bíblia, perquè també avui veu la llum la tercera part de Las crónicas de Narnia, La travesía del viajero del alba, que continua amb la combinació d¿al·legoria cristiana i fantasia escapista ¿transcorre en una terra màgica en què nens ordinaris poden convertir-se en reis i reines¿ tan important en la sèrie de llibres que C. S. Lewis va escriure fa més de mig segle. En aquesta entrega, sens dubte la més tolkienesca, els joves herois ¿compromesos amb el bé però també temptats pel mal¿ viatgen per mar a la recerca d¿espases màgiques i malvades boires verdes. Com de costum, el messiànic lleó Aslan té una aparició estel·lar al final del relat per recordar-nos que, en realitat, és una entitat omniscient que al món real coneixem amb un altre nom. Més clar, l¿aigua.

`Neds¿

Seguim descobrint éssers atrapats entre el regne de la llum i el de les ombres. És el torn d¿un jove forçat pel seu entorn ¿Glasgow als anys 70: la família, els amics, la classe, l¿escola¿ a fer cas omís a la seva prometedora capacitat intel·lectual i convertir-se, en canvi, en un xoriço. Es tracta del protagonista de Neds ¿a Escòcia, la paraula és l¿acrònim de Delinqüents no educats¿,
pel·lícula no del tot autobiogràfica però sí molt personal ¿i, per tant, plena de ràbia i compassió¿ per al seu director, Peter Mullan, guanyador gràcies a ella de la Concha d¿Or a Sant Sebastià.

Al capdavall, Mullan va estar immers en el submón de les bandes urbanes durant la seva adolescència. En el fons, Neds és una pel·lícula sobre la ira: com afecta l¿home, i el poder que pot arribar a tenir si es combina amb la joventut i la intel·ligència.

Més irat que llest és, finalment, el malvat protagonista de Megamind, la nova proposta animada de Dreamworks. Calb capgròs de pell blavosa, és tan dolent que a l¿apoderar-se de l¿urbs de Metrocity empapera els carrers amb pòsters que emulen els de la ja icònica campanya electoral de Barack Obama però amb l¿eslògan següent: «No, no podeu». Un bon dia, Megamind descobreix que ser malvat no té gràcia si per un altre costat no existeix un heroi contra qui lluitar, i que, com també demostren la resta de novetats de la cartellera, el bé i el mal són dos conceptes complementaris, i molt relatius.

0 Comentaris
cargando