Incredulitat

Ja em disculparan que hi insisteixi, però el Papa torna a aquest espai encara que ja tan sols com a pretext. Un polític, de qui no vull recordar el nom, va declarar això abans de la visita de Benet XVI: «Sóc creient, però no practicant», i es va quedar tan ample. A mi em va caure la galeta a la llet de pura perplexitat.

Suposem que va voler dir que ell no necessita passar per missa per conversar en la intimitat amb el seu déu. Que ho afirméssim vostè i jo, no tindria gaire importància; el que em descol·loca és que la persona que, amb la seva declaració, intenta que jo em cregui aquest romanço és un polític, un més dels que, quan es publiqui aquesta columna, estaran fent campanya no només perquè cregui en la seva paraula, sinó perquè voti per ells.

Què volen que els digui, el que m'esgarrifa és la idea que algú que no sigui un farsant pretengui convèncer-me que no només creu en un déu qualsevol, sinó que, a més, conversa amb ell de tu a tu.

A aquestes altures no podem sinó trobar alguna similitud entre un Papa i un polític en campanya electoral: tots dos cometen in extremis les més insensates contradiccions per no perdre més xaiets del seu minvant ramat.

Com es pot entendre, si no, que el Papa de cop i volta es resigni sense més ni més a reconèixer la utilitat, fins i tot restringida, del condó, i que alguns polítics ens incitin a córrer-nos a l'introduir el nostre vot en l'obertura de l'urna... ¡Per favor, senyors, una mica de decència i, de passada, ¡una mica de respecte!

Notícies relacionades

El Gaudí més desconegut

Pedro Almodóvar publicarà la seva primera novel·la, «El hombre que solo escribía en los aviones», a l’octubre

A vegades em sento com una imbècil pensant en aquest tipus de coses mentre estic esmorzant. I és que últimament tinc por de caure en la trampa de deixar de pensar, de raonar, encara que només sigui el temps d'un esmorzar, i caure sense adonar-me en la fascinació de l'eufòric vaivé de promeses polítiques, que és com entregar-se a la beata ignorància d'aquells que, encara avui, ara mateix, es deixen enredar tant per propagandes grolleres com per la xerrameca del miracler de la cantonada.

M'arrambo als meus amics els incrèduls que opinen, no sense raó, que cadascú recull el que sembra i que ja és hora de recordar-ho amb serietat i ple ús de raó, abans que toquem fons per sempre.