L'atac novaiorquès
INTERPOL: Rock fosc, temps foscos
Interpol, amb el cantant Paul Banks en primer pla. /
Igual que !!!, Interpol també arriba a Barcelona en un moment incert. I igual que !!!, es tracta d'una banda amb més trajectòria que Vampire Weekend i The Drums. Tot i que no van publicar el seu primer disc,Turn on the bright lights, fins al 2002, estan en actiu des de finals dels 90 i després de més d'una dècada d'activitat la banda s'està esquerdant. Ja fa un any que el baixista Carlos Dengler va abandonar el grup i tant el cantant i guitarrista Paul Banks com el bateria Sam Fogarino han emprès projectes paral·lels.
Per si això fos poc,Interpol(2010), el seu quart disc, no ha estat rebut precisament amb entusiasme. El que un dia va ser un vigorós rock fosc amb referències a Joy Division i The Chameleons, tan intens i irresistible que després d'Antics(2004) van gravar el següent Our love to admire(2007) en una multinacional, avui sona bastant menys excitant. I en aquests casos se solen escriure sentències tipus «la fórmula ja està esgotada». Encara que la fórmula original ni tan sols fos seva.
La gira de la veritat d'Interpol compta amb un al·licient: veure David Pajo (excepcional músic, estranyament donat a exercir de mercenari) com a baixista de recanvi, tal com va fer anys enrere amb els Zwan de Billy Corgan. El segon al·licient és Surfer Blood, grup d'indie-rock situat a la rampa de sortida per consagrar-se la temporada que ve. La gran notícia és que aquest no ve de Nova York, sinó de Florida.
