L'atac novaiorquès
!!! (CHK CHK CHK): Aquella coctelera epilèptica
Des de finals dels anys 70, amb Blondie, Ramones i Talking Heads, la Gran Poma no exportava tants grups. Bona part de les bandes que han renovat l''star system' alternatiu d'aquest segle vénen d'allà. La prova és que els quatre concerts més sonats del cap de setmana estan protagonitzats per joves formacions novaiorqueses que ja omplen grans sales.
!!!, ’la big band’ coneguda fonèticament com a Chk Chk Chk. /
El 2002 dos grups van capitalitzar l'intent de revitalitzar l'escena nocturna d'una ciutat assetjada per l'alcalde Rudolph Giuliani i moralment abatuda per la caiguda de les Torres Bessones: LCD Soundsystem i !!!. Els primers van arrasar la setmana passada a Razzmatazz i els segons assalten avui el Sant Jordi Club amb un quart disc,Strange weather, isn't it?(2010), que, tot sigui dit, presenta els primers símptomes d'esgotament en l'octet.
Igual que als de James Murphy, a !!! (Chk Chk Chk) els vam conèixer en un Primavera Sound. Presentaven el segon disc, Louden up now(2004), frenètic còctel de punk-funk, afro-beat, disco music, rock psicodèlic, house i electrònica que t'agafava pels peus i no et deixava anar fins que tenies una lipotímia. (Llavors s'acabava la cançó i començava la següent). En l'últim lustre la banda de Nic Offer ha estat un dels espectacles més infal·libles sobre un escenari i, també, una de les presències més cobejades pels festivals. No en va conjuguen una cosa realment difícil: festa i substància, èxit popular i prestigi.
Myth takes (2007) va corregir la fórmula i va doblar l'aposta: més soroll, més percussions, més groove, més intensitat, més col·lisió de gèneres... Tres anys després, la big band més trepidant i histèrica del segle XXI té una missió més modesta: aclarir que el que va passar al seu últim disc només va ser unapájarainoportuna i que segueixen en plena forma física i química.
