Manrique adapta Txékhov en un debut d'alta volada al Romea

Havia somiat interpretar Iermolai Lopakhin, el poderós nou-ric deL'hort dels cirerers, d'Anton Txékhov. Però el vertiginós ascens de l'actor com a director en l'últim lustre l'ha portat a una empresa encara més gran: portar-la a escena al Romea, el teatre que dirigirà a partir de la pròxima temporada. Julio Manrique assumeix el seu primer muntatge d'alta volada i l'acompanya un extens repartiment de 12 actors, entre ells David Selvas, Ferran Rañé, Cristina Genebat, Montse Guallar, Norbert Martínez, Mireia Aixalà, Enric Serra i Xavier Ricart. Demà s'inicien les funcions, que es prolongaran fins al 9 de gener.

Manrique ha tornat a confiar en el seu admirat David Mamet per a la seva adaptació de l'última creació literària de Txékhov. Eren seves les obresEls boscosiAmerican Buffalo, dos dels cinc èxits que avalen la seva trajectòria com a director (que completenProdukt, La forma de les coses i Coses que dèiem avui). Ara ha elegit la versió de l'autor nord-americà, que «fa emergir tot l'humor de l'obra i condensa la retòrica», per a la seva presentació a la sala del Raval. Un teatre històric, diu, que suposa «el millor escenari» per a uns personatges que, representants de la moribunda aristocràcia russa, es veuen abocats a vendre la seva finca i el seu passat, apressats pels deutes.

De la mà de Mamet, que considera la peça una farsa, Manrique ha potenciat el to de comèdia fugint del «transcendentalisme» que sovint acompanyen les revisions de l'escriptor i metge rus. «Són uns personatges amb desesperades ganes de viure, encara que no ho sàpiguen fer. Una mica friquis, extravagants, fellinians...». I és que, convé l'actor i director barceloní, Txékhov és «pura vida». Ja ho va apuntar l'al·ludit el 1902, un parell d'anys abans de morir de tuberculosi: «He escrit les meves obres per dir a la gent només una cosa: 'Mireu-vos bé i fixeu-vos en la vida inútil i trista que porteu'. Quan ho entenguin, construiran una vida millor».

EL JARDÍ DE LA INFÀNCIA / A Txékhov (1860-1904) li agradaven molt els cirerers. Els associava a la seva infantesa al sud, a l'estepa. Manrique ho explica per subratllar la mirada que llança el text a la infància i també a la mort. «Parla de la vida sense majúscules, de les petites coses que sumades esdevenen el sentit de la vida». L'«extraordinària modernitat» de l'obra, que aborda «coses essencials de la condició humana que ens segueixen emocionant avui», ha portat el director a plantejar una posada en escena atemporal.

Notícies relacionades

‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat

Delícies per ballar plorant

Els personatges, per a la pronunciació dels quals van comptar amb una assessora russa, són, en paraules de Manrique, «com nens ansiosos per fer moltes coses que després no fan». El més petit de tots és Leonid Gaev (Rañé), «que es fa estimar amb els seus capritxos i humanitat». És el

germà de la propietària de la finca, Ranevskaia (Guallar), una «jonqui de la vida», davant la seva filla adoptiva Varia (Cristina Genebat), que «amenaça monja». Després hi ha, entre altres, Duniasha (Gemma Brió), «la criada amb ànima de marquesa»; la friqui institutriu Charlotta (Sandra Monclús); el «poderós i tendre» Lopakhin (Selvas) i el lacai Firs (Serra), un «moble més de la casa, a qui li ha passat la vida sense viure-la». L'avís del mestre Txékhov.