Manu Guix: «Treballar amb un ídol de nens il·lusiona»

-¿Què suposa el musical sobre Geronimo Stilton en la seva carrera?

-És un repte. Em vaig emportar una gran sorpresa quan m'ho van proposar perquè no coneixia res de Geronimo Stilton. Em vaig posar a internet i em vaig adonar que és un fenomen de repercussió mundial. Els seus llibres s'han venut a milions de lectors. Per tant, som davant d'un repte important. Treballar amb aquest ídol de nens és il·lusionant.

-¿Va ser complexa la creació de la partitura?

-Ha suposat un any de feina.Geronimo Stilton. El musical del Regne de la Fantasiaté 14 cançons i a part d'aquestes n'he creat 25 o 30 més que no s'han inclòs. Només han quedat les 14 millors. Això suposa molta feina. Però el més important és que tot l'equip ens ho estem passant bé.

-Stilton és un melòman ¿Quins estils musicals sonaran?

-Hi ha una mica de tot. Encara que és un espectacle per a nens, no vaig pensar a compondre unHola Don Pepito, hola Don Joséni unhit infantil. Em vaig enfrontar a la partitura amb la intenció de fer un musical, això sí, amb cançons fàcils d'escoltar. Inclou les típiques del gènere: hi ha peces molt poperes, molt rockeres, amb una pinzellada de rock català, i cançons una mica més fosques com les de la bruixa.

-A l'obra, Stilton desvela la seva faceta com a cantant ¿Com ho fa? ¿Quantes melodies interpreta?

-Canta molt. Geronimo Stilton és el personatge que més canta a l'obra, unes tres o quatre cançons. Tenim la sort que té una veu magnífica. El públic se sorprendrà quan el senti.

-Els actors són molt joves. ¿Havia treballat abans amb algun d'ells?

-Sí. Algun va participar en el musicalQuè!que vam estrenar al Coliseum, un altre projecte que també va dirigir Àngel Llacer, amb qui torno a treballar en aquesta aventura. A part de Lloll Bertran i Enric Boixadera, la resta acaben de llicenciar-se a l'Institut del Teatre.

-Fa anys que està amb Llàcer....

-Som grans amics. Des que ens vam conèixer el 1996 hem fet moltes coses junts perquè ens ho passem bé treballant. L'Àngel és un director brillant. Entre nosaltres hi ha una gran confiança, admiració i respecte mutus.

-¿Quina peça ha estat la més fàcil i la més difícil de compondre?

-La que més m'ha costat ésFantasia.La canta la Reina de les Fades quan es desperta. N'he fet fins a sis versions diferents. I la més fàcil, l'obertura del musical:Geronimo.Va sortir bé a la primera i quan passa això, generalment, significa que és bona de veritat. Però he de dir que he tingut la sort de comptar amb les lletres escrites per Enric Llort, el guionista de l'espectacle.

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

-¿Quin és el seu pròxim projecte?

-Estic molt ficat en Medusa Estudio Barcelona, un espai nou dedicat a la música amb sales de gravació, producció i masterització de discos. Hi han treballat des de Macaco fins a grups emergents molt interessants. És on vull preparar el meu quart disc en solitari. Després dels meusOnze Llachs vull fer un àlbum amb cançons meves.