Inspira i les forces de la naturalesa

Hi ha força interior, poesia de l'altre costat del mirall i mística planetària a Inspira, vehicle de Jordi Lanuza. El seu segon disc,Escapistes, és una altra de les agradables sorpreses del penúltim pop català. Lanuza va comptar amb tots els efectius en la presentació del treball, dijous a La 2 d'Apolo: una banda expandida, amb doblesetde bateria (una d'elles, a càrrec del seu productor, Pau Vallvé, d'u_mä) i els convidats especials que desfilen en la gravació.

Inspira proposa un salt d'escala en el llenguatge pop ordinari al construir artefactes sonors que semblen transcendir el nivell terrenal. La veu serena de Lanuza garanteix la calidesa i la proximitat en unes cançons proveïdes de capes i dobles fons, que donen forma a grans volums sense aixafar l'oient. Música amiga amb pes i solucions expressives pròpies: el contrast entre la veu (a vegades, doblada amb la de Fer Acosta) i el titànic aparell instrumental ben ancorat en les dues bateries invita a travessar el llindar del somni i fabular amb òrbites planetàries, com un Nick Drake abduït pels Pink Floyd més còsmics.

Lanuza té una part de cantautor folk total, amb un sentit de l'exploració que inclou textos, harmonies i masses sonores, un camp en què es deixa ajudar per Vallvé. A La 2 va repassar a fonsEscapistesen una sessió amb aires de viatge astral de butxaca que va atraure abundant públic.

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

ALTA INTENSITAT / Inspira va obrir ambTalls nets d'arrel, la primera cançó del disc, i va desplegar amb incisiva suavitat el seu repertori de recursos, les simfonies d'acords difuminats, executats amb intensitat, a prop a vegades d'un post-rock a la canadenca o de l'emocore. El grup va rescatar dues cançons del primer disc (Cova placentaiMatins al mar) i va reservar el piano a Maria Coma (d'u_mä, que en el seu projecte solista té Lanuza com a baixista) aSona el despertador. Seqüències altament torbadores: elcrescendo deMarbres genealògics, la fragilitat paranormal deMoments de cristall(amb Anaïs Pascual com a veu convidada) i el laberint energètic d'Onades de nit(amb el tercerintrús, Enric Montefusco, de Standstill).

El repertori va donar més joc amb un doble bis que va portar altres delícies turbulentes:Foc i brases, amb una tornada llarga i sinuosa, i el clímax clarivident dePlou - i no vol parar, amb el seu cim èpic com a colofó. Ovació. I Lanuza, amb aspecte commogut. «Gràcies, això és molt important per a mi». No només per a ell.