Neil Young, bellesa i poder

Que Neil Young publiqui un disc nou ha deixat de ser notícia; l'ensurt vindrà quan passi tres anys sense donar senyals. Des de començaments del segle XXI, ha editat deu àlbums de material actual i cinc més amb gravacions d'arxiu. En realitat, el fet que segueixi sumant referències ja és un motiu de celebració en si mateix. «El vell hippy segueix al peu del canó», s'ha de dir. Aquesta vegada, no obstant, és obligat doblar els aplaudiments. Neil Young ha renovat els seus vots com a músic temerari i determinat amb un disc radical i fascinant.

L'artefacte es diu Le noise i es va editar ahir a tot el món amb una portada en granulós blanc i negre que el presenta dret en un claustre davant un micròfon i amb una guitarra elèctrica el cable de la qual està endollat a l'interior de l'església. No és una estampa casual. Descriu perfectament el contingut d'aquest disc, on un Neil Young completament sol genera un so crepuscular i catedralici, auster en el seu plantejament i envoltant en l'acabat. És només una guitarra, però evoca misteri, caràcter, bellesa, poder.

A Le noise no hi ha banda. De fet, no hi ha baix ni bateria. Però tot el que toca Young (guitarres i res més) ha estat prèviament sonoritzat i posteriorment manipulat per Daniel Lanois. Nascut al Québec, el productor canadenc és un expert a l'hora de crear textures boiroses i ambients d'alta humitat, com testifica la seva tasca a Oh, mercy, de Bob Dylan, o The unforgettable fire, d'U2.

La idea inicial de Young era gravar un disc acústic en soledat. No havia de ser el primer d'aquest tipus, però sí el primer que fes sota la supervisió de Lanois. Al final, només dues de les seves vuit cançons estan interpretades amb guitarra acústica. Una és Peaceful valley boulevard, la més llarga del lot (set minuts) i la de versos més elaborats; versos que parlen, una vegada més, de com el progrés enverina la mare terra. A l'altra, Love and war, centra la seva mirada en les famílies trencades per la mort d'un soldat que va ser enviat a lluitar en una guerra absurda.

Però la cançó que més controvèrsia ha despertat després de les primeres escoltes és Hitchhicker. Neil hi relata amb transparent naturalitat la seva relació amb les drogues quan era jove: haixix, amfetamines, marihuana, cocaïna... No hi ha en aquests versos cap rastre d'apologia o penediment. Exposa els fets des de la seva experiència. I ho fa als seus 64 anys, encara que ja havia estrenat aquesta cançó en alguns concerts de la seva gira del 1992.

A la resta de peces, les lletres abunden en els temes recurrents (pèrdua de l'ésser estimat, crisi de valors, ecologia...) amb una poètica poc elaborada. Semblen pensaments portats al paper poc abans de gravar, però Le noise és, sobtretot, un disc de so on convergeixen les seves dues facetes, l'elèctrica i desbocada, i l'acústica i tendra, buscantuna nova via. A Rumblin', l'últim tall, Young diu que percep l'agonia del planeta en el rumor del terra i en l'aire. «¿No sents el nou vent que bufa? ¿No reconeixes el so?», pregunta. I la seva guitarra amara l'aire amb textures inèdites.

Le noise són només 38 minuts de música. Vuit cançons, alguna de les quals ni tan sols està composta en aquesta dècada. Des de lluny sembla disc menor, però quan t'hi endinses, aquest magma de ressons, efectes, sorolls samplejats i filtres de tot tipus aporten a l'escolta una humida tridimensionalitat. No és un experiment ensordidor com el Metal machine music de Lou Reed, sinó alguna cosa més mística i orgànica. És 100% Neil Young, poderós i magnètic, però sona diferent de qualsevol disc seu. I n'ha publicat més de 50.

Notícies relacionades

‘Mountainhead’, regal per als fans de ‘Succession’

Terry Eagleton: "La possibilitat mateixa de la crítica està en perill"

Ja s'ha acabat la gira

Aliè als mecanismes de la indústria musical, Neil Young no iniciarà en breu una gira per presentar aquestes cançons. En realitat, des del maig que les toca pels Estats Units en una trentena d'actuacions en solitari que, curiosament, van finalitzar ahir amb una última posada en escena a Pensacola (Florida). Sí, el canadenc acaba la gira just el dia de l'edició de Le noise. A partir d'ara, els seus únics compromisos són concerts benèfics en favor dels grangers. I pensar què farà amb les cançons que acaba de compondre i que ja està tocant en directe. El planeta agonitza, però Neil Young no es deté.