Anar al contingut

MÚSICA 3 ESTRENA

La Fura converteix l'escenari del Teatro Real en un abocador

'Ascenso y caída de la ciudad de Mahagonny' es veurà a 25 cines catalans

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
MADRID

tot està preparat al Teatro Real per a l'estrena, dijous que ve, d'Ascenso y caída de la ciudad de Mahagonny. L'escenari s'ha convertit en un abocador, on La Fura recrea aquest muntatge de l'òpera èpica de Kurt Weill. La primera de les apostes de Gérard Mortier al capdavant del teatre madrileny veurà la llum amb una audiència multitudinària. La funció serà retransmesa, a les vuit del vespre, per la cadena Mezzo i 127 cines d'arreu del món, incloses 25 sales catalanes, entre les quals les barcelonines Cinesa Diagonal, Heron City, La

Maquinista i Multicines Diagonal Mar.

A partir d'aquest dia, l'escenari del Real serà una gran deixalleria. L'escenògraf Alfons Flores ha aixecat el seu Mahagonny amb poliuretà i elements de rebuig. Una bona forma de compondre la metàfora de la marginalitat i de les societats residuals que genera el capitalisme depredador.

Cinc contenidors, dels quals sortirà encara més porqueria, apareixen en aquesta posada en escena. La Fura juga fort amb els simbolismes. «Els éssers marginats de Mahagonny formen part d'aquests residus. Allà no és possible viure sense diners», diuen Ollé i Padrissa, que consideren que aquesta urbs creada al desert és «un miratge». El que generen el màrqueting i la publicitat, «que és el que ens bombardeja cada dia».

«Tot està en el llibret de Brecht», diuen, al·ludint a la fidelitat a l'original. El muntatge ens remet al llenguatge furer dels 80, quan la companyia treballava amb més economia de mitjans. «I això també és una al·lusió a la crisi que ja va denunciar aquesta obra en la seva estrena a Leipzig, un any després del crac del 29».

L'explotació dels més febles, els excessos de tot tipus, inclòs els gastronòmics i sexuals, i la boxa són alguns dels elements narratius d'aquesta obra, en què es barregen tipus sense escrúpols, prostitutes i aquells llenyataires que arriben a la ciutat atrets per un univers tan fantasiós com irreal.

DEBATS D'ACTUALITAT / La Fura no pretén la provocació gratuïta, sinó trobar una fórmula per exposar «qüestions de gran actualitat». Però no descarta la polèmica. En aquesta ocasió han renunciat als seus poderosos recursos audiovisuals i robòtics per fer arribar aquesta sàtira sobre el món capitalista en temps de crisi d'una forma senzilla i directa.

La soprano canadenca Measha Brueggergosman, que debuta en el paper de la prostituta Jenny, i el tenor alemany Michael König encapçalen un repartiment que interpretarà la partitura de Weill plena de diferents estils, entre els quals figuren les cançons de cabaret alemany i melodies jazzístiques. Alguna d'aquestes, com Alabama Song, ha estat recreada per estrelles del pop com Bowie, The Doors o Marilyn Manson.