Ricardo Darín: "No sóc cap sant, tinc zones fosques"

-¿Quin coneixement tenia de les pràctiques dels caracaràs (caran-chos) abans de fer la pel·lícula?

-En realitat, un carancho és una au carronyera de Sud-amèrica. Des que la pel·lícula es va estrenar a l'Argentina, allà també es coneixen amb el nom de caranchos aquells advocats a qui als Estats Units anomenen ambulance chasers (perseguidors d'ambulàncies). Es presenten enmig d'un sinistre i es posen a repartir targetes a les víctimes o als seus parents, miren de fer negoci amb la desgràcia dels altres. Ara fins i tot hi ha un projecte de llei anticarancho per posar fre a aquestes pràctiques.

-¿Gràcies a la pel·lícula?

-Sí, és estimulant que a través de l'art es pugui canviar la societat. Carancho acaba funcionant com a denúncia social precisament perquè no ho pretén, sobretot és una història d'amor situada en un context de cine negre. Quan el públic s'adona que intentes sermonejar-lo, et rebutja.

-¿Quantes persones com el seu personatge s'ha trobat a la vida?

-¿Quants malparits? En conec molts. Però no vaig voler jutjar el personatge, perquè aquesta postura t'encotilla. Vaig mirar de ficar-me a la seva pell i trobar punts en comú.

-¿En va trobar?

-No em considero un sant, tinc les meves zones fosques i les visito de tant en tant. De totes maneres, els verdaders fills de puta no són conscients de ser-ho, per això resulten tan perjudicials.

-És el seu paper més físic, ¿no és així? Més visceral que intel·lectual.

-Animal, diria jo. Els caracaràs són ocells molt bonics però alhora són molt perillosos. Jo vaig voler actuar com un caracarà, resultar carismàtic i amenaçant alhora. De totes maneres, el meu personatge comença sent el depredador i acaba sent la presa. Dibuixar aquesta evolució no va ser fàcil. Gairebé acaba amb mi.

-¿A què es refereix?

-Interpretar certs personatges et pertorba. Recordo que un dia, en el rodatge d'una escena complicada, de sobte va baixar d'un cotxe una dona encantadora per demanar-me un autògraf, i jo estava tan ficat en l'escena que la vaig començar a escridassar. Al final va ser ella la que em va acabar enviant a la merda.

Notícies relacionades

'Carancho' violència quotidiana i corrupció

Ricardo Darín fa brillar la cartellera amb 'Carancho'

-Carancho s'ha definit com la unió entre el cine comercial, que encarna vostè, i el cine independent, que representa el director Pablo Trapero. ¿Què li sembla?

-Aquestes distincions em semblen molt simplistes. Carancho ha sigut la pel·lícula més vista de l'any a l'Argentina, ¿això vol dir que no és independent? No ho sé. Jo només diferencio entre pel·lícules bones i dolentes. He vist pel·lícules de gran pressupost que són molt intrèpides i també he vist cine d'autor horrorós. D'això n'hi ha molt.