LA CREACIÓ CUBANA MÉS ACTUAL

«Un més de la família»

L'estació de França reuneix 53 frigorífics, l'electrodomèstic que centra la vida domèstica de Cuba, intervinguts per joves i consagrats artistes del país caribeny

La plataforma Havana 7 Cultura ha organitzat una exposició de neveres convertides en objectes d’art a l’Estaciò de França a Barcelona. / periodico

3
Es llegeix en minuts
NATÀLIA FARRÉ
BARCELONA

Neveres que semblen rellotges, caixes fortes i tamborets. Neveres transformades en forns i en ràdios. Neveres travessades per rems de pasteres i per fletxes de Cupido. Neveres mortuòries i neveres eròtiques. Neveres convertides en un tros de malecón o a un Cadillac vermell. Neveres recobertes de llibres, d'estris de cuina o d'ous de plàstic. Així fins a arribar a 53, totes iguals: d'origen nord-americà i d'abans de la revolució, però totes diferents: cada una ha estat personalitzada per un artista cubà. El resultat és Los fríos, una mostra divertida i diferent que, entre avui i demà, s'exhibeix a l'estació de França.

¿Per què neveres? Perquè és un dels objectes que ocupen un espai especial al cor, o a la raó, dels cubans. «En un país on durant tot l'any hi ha 30º, el refrigerador és imprescindible per conservar els aliments», explica Mario González Mayito, impulsor de la mostra. «El resultat és que el frigorífic es converteix en el centre de la vida domèstica i en un membre més de la família. Fins al punt que molts cubans parlen amb ells», afirma Rafael Pérez, un altre dels artistes. «Aquí va la història de la meva família. La meva mare em va criar amb aquest refrigerador i jo hi he criat els meus fills. Totes les nostres alegries i desgràcies s'hi reflecteixen», va manifestar una cubana que amb aquestes paraules va entregar una de les neveres.

Canvi energètic

La iniciativa va començar per casualitat, quan Mayito era al seu estudi amb un altre amic artista i se'ls va acudir pintar uns bigotis «com els de Salvador Dalí» a la seva nevera. A partir d'aquí va sorgir la idea i van posar fil a l'agulla. L'objectiu: «Customitzar uns 12 o 15 refrigeradors». Però l'atzar o la política es van aliar amb Mayito en forma de revolució energètica. El 2005, el Govern cubà va ordenar substituir les velles neveres americanes dels anys 50 per nous models xinesos, més petits i amb menor consum. Així, el projecte va sumar 53 neveres «entre donacions i adquisicions».

La presentació de la mostra es va fer a la 9a Biennal de l'Havana i l'èxit va ser rotund. Tot i que va estar a punt de ser un fracàs, ja que primer es va veure com una burla i es va rebutjar. Els va salvar de la desfeta el ministre de Cultura. «Va entendre que era una manera de donar vida a l'objecte més important de la vida cubana i ens va recolzar», resumeix Mayito. Després van venir Milà, París i Madrid. I el 2011: Corea i els Estats Units.

Tots els electrodomèstics de l'exposició estan restaurats i funcionen. Tant els que refreden els soldats de joguina que amaga Se acabó la guerra fría, a gozar con la globalización, d'Abel Barroso, com els que han estat transformats en forn: Para que no te enfríes, de Frank Martínez, i en ràdio: Logos, de Carlos Omar Estrada. I tots estan pensats per interactuar: «Es poden obrir s'han d'obrir», apunta Pérez. D'aquesta manera un pot veure les escombraries que amaga Hable María, d'Ángel Ramírez, una nevera reconvertida en confessionari on es «congelen les penes, pecats i problemes de cada un». O asseure's a Aquí los atardeceres son más apacibles, la nevera que Mayito ha convertit en un tros del malecón de l'Havana, «el sofà més gran del món», segons l'artista, ja que és on els havaners s'asseuen a «beure, xerrar o festejar».

Tots els creadors presents s'agrupen a Havana 7 Cultura, una plataforma que reuneix artistes de «totes les tendències i suports, joves i mestres», explica Eduardo Roca Choco, un dels creadors més reconeguts del grup i dels pocs que han aconseguit exposar als Estats Units i el Japó, i que en breu ho farà a la Xina. L'objectiu de l'associació és donar a conèixer els corrents creatius i el potencial que hi ha a l'illa. «En els últims 20 anys hi ha hagut un boom en la pintura cubana -prossegueix Choco- però no tenim projecció perquè no tenim potencial econòmic per voltar pel món». L'única manera de fer-ho és amb iniciatives dels artistes com aquesta, i és que «no tot és salsa i morenes a Cuba», diu Mayito.

Notícies relacionades

Vegeu el vídeo de l'exposició a:

www.elperiodico.cat