Prat acusa Millet de segar la vida musical de Barcelona

Josep Maria Prat, director del cicle Ibercamera, va defensar ahir durant la seva intervenció al Tribuna Ateneu la importància del «caràcter privat, civil i filharmònic» de la música a Barcelona. El gestor cultural va destacar el paper que va tenir en la història musical de la ciutat la creació de l'Orfeó Català i la construcció del Palau de la Música, però va denunciar que la gestió de Fèlix Millet va tallar d'arrel, amb la seva actuació delictiva i el seu afany monopolitzador, el renéixer en el panorama musical amb l'arribada de la democràcia el 1977.

Prat va assenyalar que el cas Millet ha distorsionat «l'essència de la vida musical a Barcelona» i va reivindicar la necessitat de tornar el protagonisme a l'Orfeó i que el Palau sigui «un contenidor i animador d'iniciatives». També va advertir del perill que l'entitat caigui en mans dels polítics i perdi l'esperit amb què va néixer. «S'ha d'apostar per una cultura vertebradora», va dir.

REPÀS HISTÒRIC / Durant el seu repàs a la història musical barcelonina, Prat va destacar el paper de l'Associació de Música Da Camera i l'Orquestra Pau Casals abans de la guerra civil. Després de referir-se a les dificultats passades per l'Orfeó i el Palau per mantenir la seva activitat durant el franquisme, va destacar la gestió privada de Pro Música, que va organitzar 480 concerts entre el 1958 i el 1983. Prat va rendir homenatge a Joan Anton Maragall: «No només va saber preservar el contingut del Palau, sinó que va recolzar la gestió privada».

Maragall havia estat vicepresident amb Fèlix Millet Maristany i va ser descavalcat de la presidència, que va ocupar entre el 1968 i el 1977, amb «una campanya de desprestigi» orquestrada per l'encausat Fèlix Millet Tusell. «Va trair qui havia sigut amic del seu pare», va afegir Prat. «Millet va avortar un renaixement musical que es recolzava en Victòria dels Àngels, Alicia de Larrocha, Frederic Mompou i Xavier Montsalvatge», figures de l'últim moment en què «Barcelona va ser referencial».

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

Prat va dir que el dirigent «va intentar acabar amb la iniciativa privada per quedar-se amb el monopoli dels concerts», si bé no ho va aconseguir. També es va referir als devastadors efectes del fraudulent desviament de fons, que han afectat greument l'Orfeó i la reforma del Palau.

«L'acústica ha perdut la qualitat que tenia l'original abans de les obres i això s'ha d'arreglar». Els problemes van sorgir, segons Prat, amb el canvi del parquet a la platea i les reformes a l'escenari, que van eliminar la caixa de ressonància. Va citar músics com Pollini, Pires i Gergiev, que es resisteixen a actuar a la sala. I va relatar la reacció de Brendel, després de l'actuació del seu comiat: «Haurien de tancar a la presó el responsable d'aquest desastre». Paraules premonitòries.