Art i reptes ètics

L'art actual té sovint una dimensió transgressora i interpel·ladora. No en té prou de crear bellesa, sinó que esdevé un revulsiu que reclama una resposta ètica davant d'un present abocat a l'individualisme consumista o a l'exacerbació d'adhesions religioses, ètniques o ideològiques des d'on es nega a l'altre el dret a ser diferent.

No es tracta pas de posar l'art al servei d'una causa partidista, sinó que contribueixi a fer emergir la consciència cívica. La Fundació Vallpalou, constituïda fa dos anys a l'entorn de la pintora Teresa Vall Palou, és un exemple reeixit del compromís de la societat civil en l'impuls del món artístic. Des de la seva seu a Lleida, duu a terme un interessant programa d'activitats. Divendres passat s'hi va inaugurar una exposició de l'artista serbi resident a França Mihael Milunovic, amb una sòlida trajectòria de mostres individuals en diversos països, però no gaire conegut entre nosaltres.

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

Amb el títol Accumulate/Acumular, Milunovic ens presenta objectes concebuts com a acumuladors d'energia positiva, màquines bones d'una aparença que, com assenyala Joan-Francesc Ainaud, recorda el constructivisme. Milunovic hi parteix d'uns dibuixos que interpreta com a mapes de la ment, que evolucionen fins a convertir-se en arquitectures.

Les obres de Milunovic incloses en aquesta exposició contrasten amb les que ha dedicat a qüestionar el model de societat basat en l'antagonisme, que estimula l'odi, i planteja, en paraules de Lóránd Hegyi: «una explicació gairebé mitològica del Bé i el Mal, el Jo i l'Altre, l'Amic i l'Enemic» que proporciona una legitimació moral per a qualsevol acte cruel i brutal contra l'Enemic. Nascut a Belgrad el 1967, va viure la caiguda del règim comunista i la violència que va alimentar una guerra que va destruir la convivència i va provocar matances esfereïdores. El treball de Milunovic, sense caure ni en el cinisme ni en el nihilisme, denuncia la irracional i perversa toxicitat de l'odi i els prejudicis, i hi respon amb una desconstrucció de la simbologia usada per llançar una comunitat humana contra una altra. La proposta de Milunovic és, doncs, estètica, però no oblida la vocació humanista de l'art.