Miquel Pujadó: «Aquí sembla que només hi ha lloc per a un cantant»

-Fa 25 anys que escriu a la revista Serra d'Or. ¿Quina pregunta li agradaria que li fessin?

¿¿Què fa que una cançó que musicalment no és una simfonia de Beethoven ni literàriament un poema de Rimbaud pugui ser tan intensa i meravellosa com la simfonia o el poema?

¿¿I què aporta el seu nou àlbum?

Oscil·lant entre l'humor i el lirisme, la tendresa i la contundència, dono una visió global de l'ésser humà; passo revista de les pors, l'estupidesa, la imaginació, la malaltia, les rutines, la consciència d'existir¿ Hi ha un bon equilibri entre els textos (tan elaborats que estan obligats a semblar espontanis), la melodia i una interpretació amb la qual finalment em trobo a gust.

¿A Plou sobre Europa parla del gir cap a la ultradreta de molts països europeus. ¿Què l'ha impulsat a tractar aquest tema?

¿A inicis dels 30, molts pensaven a Alemanya que els nazis eren una banda d'energúmens fàcilment controlables. I la història (amb variants pròpies del moment actual) tendeix a repetir-se.

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

¿I a El bar enmig de la boirarescata artistes desapareguts com Ovidi Montllor, Gato Pérez... ¿Creu que Catalunya té especial facilitat per a l'oblit?

-«Corral ple de baralles entre els que es diuen germans»(Raimondixit). Som un país petit on sembla que només hi ha lloc per a un poeta, cantant, novel·lista¿ i que, una vegada cau del pedestal, pot continuar durant lustres al purgatori de l'amnèsia col·lectiva.