Bona memòria al Lliure

Propostes comDictadura-Transició-Democràciamereixen l’aplaudiment pel sol fet d’haver-se plantejat. Àlex Rigola va convocar creadors pròxims al Lliure perquè, en un quàdruple exercici, fessin una mirada a l’Espanya de l’any del seu naixement. Així, la parella Xavier Albertí-Lluïsa Cunillé despatxa un fresc costumista del 1962, Roger Bernat recupera el concert de Raimon a la universitat de Madrid el 1968, Jordi Casanovas entra en la transició amb un programa televisiu del circuit català del 1976, i el duo Nao Albet-Marcel Borràs viatja al mogut País Basc de finals del 1989.

Els quatre quadros representen un suggerenttour de forceper a l’espectador, que a més ha de canviar d’ubicació per seguir-los per diferents, i atractius, espais de la sala Fabià Puigserver. És més, forma part del concert de Raimon assegut en una moqueta davant d’un escenari buit i envoltat de pancartes reivindicatives.

QUATRE ÒPTIQUES / L’exercici de memòria, lògicament, resulta una mica dispers per les diferents òptiques. Cunillé i Albertí obren en una casa d’hostes, pròpia de la 13 Rue del Percebe, on potser es diuen i passen massa coses amb certa sensació de guirigall. Molt més austera és laperformancede Bernat en la seva línia de saltar-se les convencions teatrals. La seva recreació del concert de Raimon –a partir de la troballa d’una vella gravació amb el so original– és molt documental. Després la curiositat deriva en fatiga.

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

El repte agafa vol amb Jordi Casanovas i el seu programaDirecto de noche, d’entrevistes i música, amb una directora a l’estil Montserrat Roig i un presentador com José María Íñigo. Casanovas dibuixa amb encert aquells primers anys de la transició. A més, tampoc falta una imitació hilarant de Los Pecos a càrrec d’Albet i Borràs, abanderats de l’excel·lent treball de tots els actors.

Ells són els guanyadors del muntatge. Perquè el seu quadro sobre l’Euskadi del GAL és tan valent com encertat. Primer de tot, són dos grans intèrprets. Segon, dos dramaturgs atrevits. Tercer, dos paios brillants. En la trobada de dos joves homosexuals, un polititzat i l’altre més escèptic, no hi falta ni hi sobra res. I, quan l’íntima història fa un tomb brutal, l’escenari acull gairebé un film d’acció. Portada la tensió al màxim, tornen a donar-li una altra volta en un genial epíleg coreogràfic. Talent majúscul.