Villatoro usa el Barça per parlar de la família a 'Tenim un nom'

Culer, sí, sens dubte. No té cap inconvenient a lluir una bufanda del Barça de les sis copes en plena Rambla, a quatre passes de Canaletes, per a la foto. Però discret, com el Jaume, el protagonista deTenim un nom(Planeta), una novel·la d’aroma blaugrana amb què va guanyar el premi Ramon Llull. Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957), que al llibre reflecteix dos barcelonismes, «l’homèric i el bíblic, el que crida ¡guanyarem! i el que es pregunta ¿guanyarem?», es confessa part del segon: «Una generació instal·lada en el patiment i en la victimització» que conviu amb una joventut amb «una visió més èpica, positiva i confiada» perquè els ha tocat viure una època d’èxits blaugrana.

El viatge en tren a París d’un pare i un fill per veure la final de la Champions del 2006, en què Belletti va marcar el gol que va donar el triomf al Barça, serveix a Villatoro com a «paisatge» de la novel·la. Hi col·loca un arbre que té «per tronc una relació familiar, i per branques, els personatges secundaris, que dibuixen el perímetre del barcelonisme». El protagonista, el Jaume, és un periodista de Terrassa, com l’autor, que se’n va anar de corresponsal a Buenos Aires. Al tornar el panorama que es troba és una exdona, una filla que no vol saber res d’ell i un fill de 15 anys a qui intenta recuperar. En la relació amb el fill el Barça és «l’espai de confort on es pot evitar el conflicte, l’element aglutinador».

EXPERIÈNCIES INDIVIDUALS / Segons Villatoro, un dels objectius de la novel·la, que va començar a escriure abans que l’equip de Guardiola guanyés cap títol, és «utilitzar el Barça per parlar de la transmissió, de la família».

Notícies relacionades

Nelson Valente crea una comèdia per a les T de Teatre

Els nous anhels de Júlia Colom

L’altre objectiu era «intentar explicar el Barça a través d’experiències individuals». I ho aconsegueix gràcies a una completa alineació de personatges, des de l’àvia a qui no interessa el futbol però espera ansiosa el resultat, fins al seguidor violent, la dona que patia les tedioses tardes de diumenge amb elCarrusel deportivo, el jove que de petit somiava entrar a La Masia, i fins i tot Belletti, Giuly o Xavi.

¿Per què no hi ha més novel·les sobre el Barça? «Perquè en les literatures llatines hi ha un prejudici que considera l’esport un material literari poc noble. En canvi, els anglosaxons sí que han vist que l’esport és una mina d’històries dramàtiques». Un pronòstic per a aquesta temporada: «Crec que guanyarem una de les dues coses, Lliga o Champions, peròtemono guanyar res. Els meus fills creuen que les guanyarem totes dues».