Carlota Nelson: «Estem perdent el valor del sacrifici»

–Un dels personatges que apareixen al documental diu: «No importem a ningú. Ningú es preocupa per nosaltres». Vostè sí que ho ha fet. ¿Per què?

–Sempre m’han interessat els temes d’identitat. Jo vaig néixer a Tòquio, el meu pare és suec i la meva mare, argentina. Em vaig costejar la universitat treballant a Moscou, on duia turistes espanyols. Allà em van explicar que després de la desaparició de l’URSS, els mariners van quedar abandonats per tot el món. Alguns eren a Las Palmas, vivint al port, en vaixells soviètics abandonats. Quedar-se allà era l’única garantia que tenien de seguir cobrant diners.

–¿Va poder entrar sense problemes als seus vaixells-cases i a les seves vides?

–Al principi hi van ser reticents. Però després em va sorprendre la seva generositat a l’hora d’explicar coses.

–Va escollir cinc persones.

–Sí, em va semblar que cada un tenia una forma d’enfrontar-se a la vida: el somiador passiu, el buscavides ambiciós, el treballador sacrificat... Cada espectador es pot identificar amb un d’ells.

–¿Què la va sorprendre més?

–La seva dignitat. I la seva esperança. Van fer la quixotada de preparar un vaixell i llançar-se al mar a treballar, a pescar. Però no va servir de res. El vaixell es va espatllar i van tornar a terra. Però no perden l’esperança. Tenen els valors que nosaltres estem perdent: la vocació, la feina i el sacrifici.

Notícies relacionades

Mor Hermeto Pascoal, «el bruixot» de la música brasilera

Jordi Clos: mig segle divulgant els secrets de l’antic Egipte

–Viuen en pèssimes condicions.

–Ells em deien que estan millor que a Ucraïna.