«Tots som capaços d'assassinar»

El seu pare li va transmetre l’amor per la lectura i va decidir deixar el màrqueting i entrar en un taller d’escriptura. El resultat va ser una sèrie negra que ha estat traduïda a 25 idiomes. A Espanya ha publicatLa princesa de gel,Los gritos del pasadoiLes filles del fred(Amsterdam Llibres; una d’elles en castellà, a Maeva). La quarta entrega,Crim en directe, arribarà al maig. Ha escrit un llibre de cuina (sense receptes assassines) i prepara un llibre infantil.

–El seu idil·li amb el gènere negre ve de quan era petita, ¿oi?

–Sempre m’han fascinat els aspectes més foscos de la vida, la part macabra. Amb 4 anys vaig inventar un conte. Els dibuixos eren meus i vaig fer escriure els textos al meu pare. La història començava bé, amb Santa Claus donant la mà a la senyora Claus. Però quatre pàgines més enllà, la senyora Claus apareix a terra plena de sang, assassinada... La meva mare es va preocupar molt, però jo tenia clar que si un dia era escriptora faria novel·la negra.

¿En què se li assembla el personatge d’Erica? També és escriptora.

–Al principi volia que fóssim molt diferents, que no ens assembléssim gens, però cada cop ens assemblem més. Totes dues som molt curioses i ens interessen les relacions amb les persones. ALes filles del fred, li vaig traslladar a Erica la depressió postpart que jo mateixa vaig patir. He reflectit les meves pors i preocupacions sobre la maternitat. A mi em va servir de teràpia, i crec que pot ajudar altres dones.

–Erica manifesta el seu interès pel que porta la gent a matar.

–En les meves novel·les m’interessa explorar els motius que condueixen la gent a l’assassinat o la violència. Crec que tots som capaços de fer mal a una altra persona. ALes filles del fred,Erica es pregunta com una mare pot fer mal al seu propi fill, però, encara que ens sorprengui, són coses que passen diàriament i és molt important saber per què.

–¿Ho ha preguntat a experts?

–Abans de posar-me a escriure llegeixo llibres de psicologia i psicologia forense. Quan acabo la novel·la la faig llegir a experts perquè opinin i... estic a punt de casar-me amb un policia, és molt útil tenir un expert a casa...

–Vaja, igual que Erica.

–Sí, però no vaig trobar el meu policia fins al quart llibre. És un cas de vida imitant la literatura.

–Hi ha molts casos de mals tractes a dones i a nens als seus llibres.

–Ho aboco inconscientment. El tema d’una persona més forta ferint -ne una de més dèbil, com és el cas de dones i nens, em preocupa i em fa sentir molt malament.

–Ambienta les novel·les a la seva ciutat natal, una petita comunitat amb molts secrets ocults.

–Fjällbacka té només 1.000 habitants. Tinc molt clar un record d’infància: la mare sempre estava preocupada pel que pensaven els veïns. Als pobles petits hi ha les mateixes enveges que a les grans ciutats, però en aquestes comunitats hi ha molta pressió per mantenir les aparences. El que mostrem al món acostuma a ser molt diferent del que amaguem al nostre interior.

–La novel·la negra sueca ha desmuntat la imatge idíl·lica del seu país.

–Això que és una societat sense crim i de gent educada és una imatge que s’ha creat la resta del món. Els suecs sempre hem estat conscients que la nostra societat té molts problemes.

–¿Com es viu el boom

–A Suècia se sent molt l’èxit de la novel·la negra nòrdica. Els escriptors estan molt orgullosos de pertànyer a aquesta tradició que va començar als 80 amb Sjöwall i Wahlöö. Ells ens han posat el llistó molt amunt.

Notícies relacionades

Núria Marín: "Per ser bona reina es necessita alguna cosa més que saber què és babord i estribord"

La Xina, a la caça de l’erotisme LGTBI

–¿Què en pensa de Stieg Larsson?

–M’agrada molt. Va crear una cosa totalment nova i es nota que va disfrutar mentre ho escrivia. El que és una tragèdia és el que ha passat amb la seva herència. Ara els escriptors suecs hem corregut a fer testament. És una conseqüència trista i bruta d’un gran èxit, i segur que li hauria sabut molt de greu a Larsson.