Sunn O))) va rebentar timpans a la sala Apolo

No importa el que un es cregui que sap: assistir per primera vegada a un concert de Sunn O))) és una experiència d’impacte. Sobre un escenari ple de fum i davant d’una muralla d’amplificadors i altaveus, un grup d’homes encaputxats produeix la massa de so més fort que el públic es pugui imaginar. Una mica com els imponents My Bloody Valentine de l’última edició del Primavera Sound, però sense la salvaguarda de res similar a una melodia, una harmonia o una estructura de cançó.

El seu últim àlbum,Monoliths & dimensions(2009), potser el millor, és sofisticat, matisat i gairebé bonic, sobretot quan apareixen les cordes o el cor femení vienès, però dijous a la nit, a l’Apolo, el prestigiós grup nord-americà de metal experimental no va disposar d’aquests ornaments i es va presentar en tota la seva crua i mortal essència. No-

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

tes i acords sostinguts sense treva; capes defeedbackcol·laborant en la creació d’una bola de soroll difícil de pair al principi i, després, estranyament elevadora. El seu estil és conegut com a drone metal –el drone és la repetició insistent d’una nota– i té més d’avantguarda que de metal convencional; entre el públic, de fet, hi havia poques melenes.

Oficiant el ritual, no simple actuació, el seu col·laborador Attila Csihar, realment hipnòtic amb el seuspoken worden la inicialAgharthai objecte de pànic a prop del final amb la seva vestimenta reflectant i els seus dits de raigs làser. Allò va ser, ben bé, terror, però terror d’avantguarda, comInland EmpireoAnticristoconvertits en una cosa semblant a música. El que hem dit: una experiència.