entrevista amb el Director

François Ozon: «Un bebè és un tros de carn cridaner»

El realitzador francès (París, 1967), autor de 8 mujeres i La piscina, s’ha endinsat en el realisme màgic amb Ricky, la història d’un bebè ambales que avui s’estrena a Espanya.

1
Es llegeix en minuts
NANDO SALVÀ
MADRID

–¿Per què se sol dir que rodar amb bebès és un malson?

–En primer lloc, perquè quan fas uncàstingde bebès també l’hi estàs fent a les seves mares. Recordo que vaig pensar que havia trobat el nen idoni, però abans d’arribar a tocar-lo la ­seva mare ja m’estava cridant, ­his­tèrica. Vaig seguir buscant. En ­segon lloc, perquè has d’adaptar el pla de ­rodatge als ritmes de vida de la ­criatura. Abans de prendre el biberó plora molt i després de dormir està actiu i de bon humor. El bebè va ser l’estrella del rodatge. Espero que els altres actors no es posessin gelosos.

–De totes maneres, el protagonista de Ricky

–Sí, vull mostrar que molts pares utilitzen el seu fill com una manera ràpida de reparar la seva relació o d’omplir un buit emocional, i que per a molts fills tenir un germà i deixar de ser el centre d’atenció és traumàtic. Sempre m’ha interessat com els membres d’una família lluiten constantment per trobar el seu lloc en el grup. Potser té a veure amb la meva pròpia família. Érem quatre germans i hi ­havia gelosia i rivalitat entre nosaltres.

–¿Quina actitud té la pel·lícula davant la maternitat?

–Vull pensar que cap. Sobretot, m’importa l’aspecte fisiològic de l’assumpte, com és tenir al teu interior un ésser que germina, creix i es desenvolupa. També intento retratar l’estat psíquic de les dones embarassades, que sovint tenen malsons i por de donar a llum un ésser monstruós. En aquest sentit,Rickyés una mica comLa llavor del diable, de Polanski.

–¿Ricky és un àngel o un dimoni?

–No m’agraden les analogies religioses. El nen té ales com hauria pogut tenir una cua o unes orelles desproporcionades. És menys un àngel que un pollastre. Un bebè és un tros de carn cridaner. No és encantador i amable, és un problema. No és casual que moltes dones tinguin depressions després de donar a llum.

Notícies relacionades

–No sembla que tingui plans de ser pare…

–(Riu) ¡Al contrari! Vaig voler comprar Arthur, el bebè de la pel·lícula, però la seva mare no me’l va voler ­vendre.